dijous, 28 de novembre del 2013

Al·legacions a les ordenances fiscals pel 2014

Novament arriba el momento en que el Ple Municipal aprovi les ordenances fiscals, i nosaltres també hi volem dir la nostra. Aquí teniu les nostres al·legacions :


Guillem Ortega Tous, amb DNI XXXXXXXXX, en representació de Solidaritat Catalana per la Independència Cerdanyola, domiciliat a efectes de notificació al Carrer Roserar número 4, Cerdanyola del Vallès, en nom i representació d’aquest
 

EXPOSA

Atès que al Ple Municipal ordinari del 31 d’octubre de 2013 es van aprovar inicialment les ordenances fiscals i reguladores de preus públics per l’any 2014

 

Procedeix a plantejar les següents
 

AL·LEGACIONS

Al·legació primera: Actualment ens trobem en una crisi econòmica que fa estralls a les famílies del nostre país, sotmès a una pressió fiscal de les més altes del món. En el nostre municipi la xifra d’aturats supera les 5000 persones, el que suposa gairebé un 10% de la població, una xifra que dia dia va en augment i que cada vegada en més casos afecta a tota la unitat familiar. La situació és alarmant.  Aquesta situación económica ha dut  moltes famílies  a perdre el seu habitatge familiar. Les entitats financeres estan duent a terme compra – vendes amb condonació del deute hipotecari amb aquells que no poden fer front al pagament del crèdit hipotecari, aquesta operació d’alliberament del deute hipotecari suposa per aquells que perden el seu habitatge familiar unes obligacions fiscals a les quals no poden fer front. Per a aquestes persones, els impostos municipals suposen una important càrrega que en la majoria de casos resulta inassumible, especialment l’Impost de Bens Immobles (IBI), que a més enguany ha tornat a pujar considerablement. La realitat és que molts d’aquests contribuents es veuen obligats a tornar els rebuts, amb l’agravant de que aquest fet els impedeix l’accés a ajudes públiques. Tenint en compte aquestes circumstàncies, proposem la següent

 AL·LEGACIÓ: La ordenança fiscal número 1 referida a l’Impost de Béns Immobles no recull cap mena de bonificació pels casos de pèrdua d’habitatge. Demanem que s’inclogui en el seu article 5 referit als beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable, l’exempció de pagament d’aquest impost per aquells casos en procés judicial de pèrdua de l’habitatge familiar per execució hipotecària.


Al·legació segona: La situació econòmica que vivim fa que moltes famílies de la nostra ciutat, atès l’elevat índex d’atur i l’envelliment progressiu de la població, amb unes pensions congelades, fa que moltes famílies tinguin serioses dificultats per poder satisfer les seves necessitats bàsiques i no cal dir les dificultats per fer front a unes obligacions fiscals que tot i voler la seva situació econòmica no els ho permet. Tenint en compte aquestes circumstàncies, proposem la següent

 

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 1 referida a l’impost de Béns Immobles, no recull cap mena de bonificació per aquestes situacions extremes. Demanem que s’inclogui en el seu article 5 referit als beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable la bonificació del 95% de l’Impost per raons socials en aquells casos en els que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors al Salari Mínim Interprofessional, i del 100% quan aquelles unitats familiars no rebin cap mena d’ajuda econòmica.


Al·legació tercera: El Ple de l’Ajuntament en sessió Ordinària del 26 de setembre de 2013, aprovà l’ordenança municipal per l’estalvi d’aigua. Per aquesta raó proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 1 referida a l’impost de Béns Immobles, no recull cap mena de bonificació en aquells casos que incorporen sistemes de recuperació d’aigua. Demanem que s’inclogui en el seu article 5 referit als beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable la bonificació del 30% a les llars que disposin de sistemes de recuperació de pluja.

 
Al·legació quarta:Estem vivint una situació social en que cada cop més unitats familiars tenen dificultats per fer front al pagament del seu crèdit hipotecari, i davant de la manca d’una bossa d’habitatges municipal de lloguer social, proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 1 referida a l’impost de Béns Immobles, no recull cap mena de bonificació per aquells pisos destinats a lloguer social. Demanem que s’inclogui en el seu article 5 referit als beneficis fiscals de concessió potestativa o de quantia variable la bonificació del 50% de l’Impost per raons socials en aquells casos en els que els immobles siguin cedits a l’ajuntament per tal que es destinin a lloguer social per un període mínim de 4 anys.


Al·legació cinquena: En un moment socioeconòmic com el que estem vivint, amb unes elevades taxes d’atur i on la deslocalització d’empreses van en augment´, fa que el vehicle privat sigui pràcticament imprescindible per la cerca de feina, Tenint en compte aquestes circumstàncies, proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 2 referida a l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica, no contempla beneficis fiscals per aquells casos amb ingressos familiars inferiors al Salari Mínim Professional. Demanem que s’inclogui en el seu article 4 referit a exempcions i bonificacions que es bonifiqui el 50% de la quota íntegra en aquells casos en que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors al Salari Mínim Interprofessional, i del 100% en casos en que no es compti amb cap ingrés sempre que els membres de la unitat familiar desocupats estiguin inscrits com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya i al Servei Local d’Ocupació.


Al·legació sisena: En un moment en que la taxa d’atur és elevada i les empreses tenen serioses dificultats per tal de tirar endavant i encara més per tal de poder crear llocs de treball, es fa imprescindible que les administracions ajudin a crear unes circumstàncies que permeti a les empreses augmentar les seves plantilles. És per això que presentem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 2 referida a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica  no inclou cap mena de bonificació per aquelles empreses que creen ocupació,   Demanem que s’inclogui en el seu article 4 referit a Exempcions i bonificacions la bonificació d’un 10% del total de l’impost dels vehicles destinats a serveis professionals a aquelles empreses per cada nou treballador contractat de forma indefinida.
 

Al·legació setena: Actualment vistos els esforços que part de la indústria de l’automòbil està realitzant per trobar combustibles no procedents d’hidrocarburs i que redueixin les emissions de CO2 i de partícules contaminants a l’aire, i la definició de Cerdanyola com a Ciutat de la Ciència, presentem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 2 referida a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica fixa en un màxim del 40% la bonificació per vehicles elèctrics,   demanem que s’inclogui en el seu article 4 referit a Exempcions i bonificacions la bonificació d’un 100% del total de l’impost als de motor exclusivament elèctric.
 

Al·legació vuitena: Durant els darrers anys, s’han produït una sèrie de bonificacions en  l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres a empreses, entitats i administracions sense que aquesta bonificació reverteixi en la ciutat.  Per aquesta raó proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 3 referida a l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres no recull el retorn d’aquestes bonificacions a la ciutat, quan es concedeixen a aquelles empreses, entitats o administracions quan tenen possibilitats d’assumir la totalitat d’aquest impost. Demanem que s’inclogui en el seu article 6 referit a Beneficis fiscals de concessió potestativa que aquesta bonificació es concedirà en el percentatge que ja regula l’ordenança en el mateix article 6 punts a, b, i c sempre que es certifiqui la contractació de personal empadronat a la ciutat, o que el 50% d’aquesta bonificació es destini a l’arranjament d’espais degradats de la ciutat o a dotar al banc d’aliments de recursos per ajudar a aquells cerdanyolencs que pitjor o estan passant.


Al·legació novena: Per tal d’afavorir l’ocupació i activitat econòmica i la re industrialització dels polígons industrials de la nostra ciutat proposem la següent

AL·LEGACIÓ: Demanem la inclusió a l’ordenança fiscal número 3 referida a l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, en el seu article 6 referit a Beneficis fiscals de concessió potestativa, bonificar amb un 75% de la quota quan responguin al desenvolupament d’activitats econòmiques i professionals i que comportin la contractació de demandants d’ocupació empadronats a Cerdanyola.
 

Al·legació desena: Per tal d’afavorir l’ocupació i activitat econòmica i la re industrialització dels polígons industrials de la nostra ciutat proposem la següent

AL·LEGACIÓ: Demanem la inclusió a l’ordenança fiscal número 3 referida a l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, en el seu article 6 referit a Beneficis fiscals de concessió potestativa, bonificar amb un 75% de la quota quan responguin al desenvolupament d’activitats econòmiques i professionals i que comportin la creació d’ocupació de demandants d’ocupació empadronats a Cerdanyola.
 

Al·legació onzena: El plenari municipal, aprovà en sessió ordinària el passat 26 d’abril de 2012 una moció en que s’instava  al govern municipal a prendre les mesures adequades per tal de fer possible la suspensió cautelar de  les liquidacions de les plusvàlues municipals, i aquestes mesures no s’han reflectit a l’ordenança corresponent, pel que no garanteix a aquells que perden el seu habitatge l’exempció d’aquest impost. Tenint en compte aquestes circumstàncies, proposem la següent


AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 4 referida a l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana no inclou cap referència als casos de pèrdua de l’habitatge,   Demanem que s’inclogui en el seu article 2, corresponent a actes no subjectes a aquest Impost, o en el seu defecte en l’article 5 referit a Beneficis fiscals de concessió obligatòria i quantia fixa l’exempció de pagament d’aquest impost per aquells casos de pèrdua de l’habitatge familiar per compra venda amb condonació del deute hipotecari.
 

Al·legació dotzena: Actualment la targeta multiviatge del servei de transport urbà només es pot comprar al conductor de l’autobús, i d’un temps ençà el xofer no sempre en disposa. Davant d’aquest fet proposem la següent

AL·LEGACIÓ: La taxa en el seu article 8 referit a la Gestió i ingrés en el seu punt 2 indica que els títols de transport es podran adquirir a las vehicles o les dependències del gestor, o les Entitats col·laboradores que s’aprovin. Demanem que s’inclogui en aquest punt que la compra dels títols de transport mutiviatge es pugui fer a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.


Al·legació tretzena: La situació econòmica que vivim fa que moltes famílies de la nostra ciutat, atès l’elevat índex d’atur fa que moltes famílies tinguin serioses dificultats per poder satisfer les seves necessitats bàsiques i no cal dir les dificultats per fer front a unes obligacions fiscals que tot i voler la seva situació econòmica no els ho permet. Tenint en compte aquestes circumstàncies, proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’ordenança fiscal número 25 referida a la taxa per recollida d’escombraries i altres residus sòlids urbans no inclou cap mena de bonificació per aquestes situacions extremes. Demanem que s’inclogui en el seu article 5 referit a la quota tributària en el seu punt 2, la bonificació del 100% de la taxa en que els que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors al Salari Mínim Interprofessional amb independència de l’edat i del valor cadastral de l’immoble.


Al·legació catorzena: Per tal d’afavorir l’ocupació i l’activitat econòmica a la nostra ciutat, i alleujar la pressió fiscal que pateixen els comerciants i petits negocis, tenint en compte aquesta circumstància proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’Ordenança fiscal 25 referida a la Taxa per recollida d’escombraries i altres residus sòlids urbans en el seu apartat II referit a la taxa pel servei, de recepció voluntària de residus comercials, en el seu article 11 referit a la quota tributària, no específica els requisits per acollir-se a bonificacions fiscals. Demanem que s’inclogui en aquest article la bonificació del 100% de la quota corresponent a la taxa de residus a aquells comerços i instal·lacions industrials inferiors a 300 m2.

 
Al·legació quinzena: Els espais corresponents als edificis municipals han de ser de lliure utilització per part de la ciutadania i per extensió de les entitats de Cerdanyola, tenint en compte aquesta circusmtància proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’Ordenança fiscal 23 referida a la Taxa per aprofitament especial d’espais a la casa de la vila en el seu article 6 referit a la Quota tributària marca la quota per utilització de la Sala de plens i d’alcaldia. Demanem la reducció del 100% d’aquests imports per a les entitats inscrites al registre d’associacions de l’Ajuntament de Cerdanyola així com per a les persones empadronades a la ciutat de Cerdanyola.

 
Al·legació setzena: Cerdanyola pateix una manca evident de places d’aparcament gratuït que perjudica seriosament els eixos comercials de la nostra ciutat causant un seriós perjudici al comerç de proximitat de la nostra ciutat. Davant d’aquest fet proposem la següent

AL·LEGACIÓ: L’Ordenança fiscal 22 referida a la Taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques, en el seu article 6 referit a la quota tributària indica la tarifa d’aparcament. Demanem la reducció del 100% de la taxa per estacionaments inferiors a una hora en els eixos comercials de Cerdanyola, i del 25% per estacionaments superiors a una hora.

 
 

dilluns, 21 d’octubre del 2013

PREGUNTES SOBRE L'ESCOLA DE MÚSICA

Des del primer minut, Solidaritat hem demanat a l'Ajuntament de Cerdanyola i per extenisó a tots els grups municipals el màxim de transparencia en l'activitat política i per tant, en la gestió dels diferents serveis. Davant la manca d'informació per part de l'ajuntament sobre els diferents serveis, avui registrem una batería de preguntes referides a l'escola de música municipal Aulos.

En el següent enllaç les podreu consultar. Quan tinguem resposta, també la farem pública.

http://territori.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/preguntes_aulos.pdf

dilluns, 16 de setembre del 2013

Pressupostos participatius

Un dels fils principals en l’ADN polític de Solidaritat Catalana per la Independència, és la participació ciutadana, i per tant, volem seguir empenyent per tal de portar aquest concepte a tots els àmbits de l’activitat i de la decisió política, impulsant processos de consulta popular per prendre les decisions més importants del municipi. I segurament un dels temes cabdals a qualsevol vila és el pressupost municipal. Per aquesta raó, volem impulsar a Cerdanyola la implantació del pressupostos participatius.
En el que portem de legislatura, tots els grups municipals parlen de participació ciutadana, però només de passada, no fos cas que la ciutadania els ensenyessin les vergonyes. Alguns en determinat moment, van mig peu més enllà parlant de pressupostos participatius, però també només de passada, ja que no han arribat a fer tot el camí. Des de Solidaritat, empenyerem fins a fer el camí complet. Sabem que la ciutadania és escèptica i està molt cremada de les passades i fallides experiències en les que se l’ha convidat a participar, opinar, implicar-se.... i després ha rebut una bona patacada als nassos. Ara no serà fàcil moure-la del sofà de casa.  Caldrà que les institucions els doni motius per tal que confiïn en la sinceritat de les seves intencions
Els pressupostos participatius tenen el seu origen a Porto Alegre (Brasil) el 1989, quan els seus responsables polítics electes varen acordar canviar el mètode de presa de decisions en relació al pressupost municipal, conseqüència d’unes organitzacions socials que exigien una major transparència i justícia social en el territori en que habitaven. Aquest canvi de mètode implica apostar per la creació i enfortiment d’espais ciutadans, on hi resideixi la capacitat de proposar i decidir a quines actuacions públiques es destinarien els recursos econòmics del municipi. D’aquesta manera s’enforteix a la ciutadania i la seva capacitat d’incidir en les polítiques públiques, al temps que s’afavoreix la inclusió social mitjançant una distribució més equitativa dels recursos públics. A Solidaritat creiem que cal començar a avançar cap a una nova forma de gestió pública, basada en la participació universal de la ciutadania i en el caràcter vinculant dels resultats dels diferents processos.
En els darrers anys, diversos Ajuntaments del país han posat en marxa un mètode d’elaboració dels pressup0stos municipals que sí té en compte les opinions i interessos de la ciutadania: els pressupostos participatius. Uns  pressupostos orientats a recollir les necessitats i propostes de millora de diferents aspectes de gestió municipal realitzades directament por les associacions, col·lectius socials i veïnes i veïns del municipi, de manera que el destí anual d’una part dels diners aportats per la ciutadania a les arques municipals sigui destinada a les demandes i prioritats que plantegin aquestes mateixes persones. Des de Solidaritat entenem que no es pot parlar d’Ajuntaments plenament democràtics mentre hi manqui  una participació ciutadana directa en l’elaboració dels Pressupostos municipals
La participació ciutadana ha de ser un principi que regeixi l’acció de govern, en consonància con allò assenyalat en la legislació vigent i fer-se ressò d’una amplia demanda social existent en l’actualitat.  Una aposta innovadora de cogestió pública ciutadana que propugna com a principi bàsic la Democràcia Directa per a la planificació comunitària dels recursos públics municipals la constitueixen els pressupostos participatius, que el seu objectiu principal és el de generar un espai ciutadà de debat i decisió. Mitjançant els Pressupostos Participatius no només es decidirà el destí d’una part del Pressupost Municipal, si no que a més convertirà a la ciutadania en protagonista actiu d’allò que succeeix a la ciutat, reforçant la seva autoestima i responsabilitat, como a part important de la política municipal, creant-se un espai de recerca de solucions en comú, que es corresponguin amb les necessitats i desitjos reals dels ciutadans, a la vegada que es promou la transparència de les decisions, el coneixement dels procediments administratius i el funcionament intern de l’Ajuntament.
 Aquesta demanda social es fa encara més necessària en un context de crisi econòmica aguda como l’actual. El sotmetre la decisió sobre el destí d’una part del Pressupost Municipal a un procediment en el que intervinguin la ciutadania, els polítics i els tècnics de l’administració donarà com a resultat un pressupost més just, igualitari, transparent i puntual, en el que l’especulació deixarà espai a les demandes reals de la societat.  D’aquesta manera, els veïns i les diferents entitats podran presentar propostes a l’Ajuntament, que un cop analitzades i endreçades per grups temàtics, decidiria quines d’elles són prioritàries prèvia informació pública.
No podem obviar que la llei municipal i de règim local de Catalunya en el seu article 154 diu que les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur  activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local, i que el Reglament Orgànic Municipal en l’article 133 diu que l'Ajuntament facilitarà la més àmplia informació sobre la seva activitat i promourà la participació de tots els ciutadans en la vida local segons el que preveu la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i en aquest reglament.
 Per tant, instem a tots els grups representats a l’ajuntament a que treballin per tal d’iniciar els tràmits dirigits a la implantació del pressupost participatiu a Cerdanyola amb caràcter vinculant, per despeses d’inversió, obres, així com activitats i programes en matèria de competència municipal.
Com que a Solidaritat ens agrada parlar amb fets i no només amb paraules, hem començat una sèrie de trobades amb els diferents grups per tal d’explicar-los la proposta, i intentar que sigui assumida per tots plegats, així com una proposta de reglament d’aquest procés per tal que serveixi de punt de partida.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Què i com ho hem fet?

Ara fa dos anys, començava l'actual legislatura municipal, amb un ajuntament amb 6 grups municipals representats, i per tant, començava també la nostra activitat a Cerdanyola. Durant aquests dos anys hem impulsat diverses mocions, hem tingut trobades amb diferents regidors d'àrea, fet 240 preguntes a l'equip de govern, presentat al·legacions als pressupostos, ordenances, reglaments municipals....
 
Si en voleu saber més, aquí us podreu descarregar el que hem fet durant aquests dos anys.

dimecres, 26 de juny del 2013

Ple ordinari del mes de juny

Com cada final de mes s'apropa la cita ineludible a l'Ajuntament de la nostra ciutat, com és el ple municipal. El d'aquest mes, amb l'alicient que Compromís per Cerdanyola ha recollit el guant d'una iniciativa que des de Solidaritat hem impulsat com és declarar Cerdanyola ciutat contrària a l'homofobia. Aquesta moció la vam fer arribar a tots els grups municipals, i només el PSC i CXC ens han respost indicant que fan seva la proposta, i cal reconèixer que Compromís l'ha completat. Aquí teniu la moció que hem fet arribar a tots els grups municipals.

Pel que fa a l'ordre del dia, és el següent:
  1. Aprovació de l'acta de la sessió ordinària de data 30 de maig de 2013
  2. Informació de les resolucions d'alcaldia i dels regidors i regidores delegats i delegades
  3. Ratificació de la resolución d'alcaldia núm. 2983 de 30 de maig de 2013, de personació en el procediment ordinari núm 82/2013 de la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del tribunal superior de justicia de Catalunya.
  4. Ratificació de la resolución d'alcaldia núm. 3108 de data 11 de juny de 2013 de requeriment d'anul·lació d'acord de l'EMD de Bellaterra pel que s'aprova el projecte de millora de la mobilitat al centre de Bellaterra i de la resolución d'alcaldia núm. 3166 de 14 de junt de 2013, d'interposició de recurs contenciós administratiu contra la desetimació per silenci administratiu del requeriment d'anul·lació interposat per l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès contra determinats preceptes de l'ordenança fiscal reguladora de l'estació limitat de vehicles de tracció mecánica i la taxa per l'expedició de distintiu aprobada definitivament per la junta de veïns de l'EMD de Bellaterra en data 21 de gener de 2013.
  5. Interposició de recurs contenciós administratiu contra acords de la junta de veïns de l'EMD de Bellaterra d'assumpció de les competències municipals referents a les facultats d'inspecció en materia urbanística i d'activitats.
  6. Aprovació de l'actualització i interpretació de les bases que regulen la prestació de serveis i funcionament de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra.
  7. Aprovació de la concessió de beneficis fiscals en l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres al consorci del parc natural de la serra de Collserola.
  8. Aprovació del requeriment de substitució de la garantía definitiva del contracte de gestió del servei del parc esportiu municipal Guiera.
  9. Aprovació de la delegació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona de les competències per a l'aprovació inicial i definitiva del projecte d'urbanització del pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa - Vallençana.
  10. Resolució d'al·legacions i aprovació provisional del pla especial per a l'assignació de nous usos a l'àmbit de l'equipament municipal Altis.
  11. Moció presentada per grup municipal del PP sobre la creació d'una comissió informativa especial en relació a la gestió de diferents equipaments per part de la Federació Catalana d'Handbol.
  12. Moció presentada pel grup municipal de CXC contra l'homofòbia i la transfòbia.
  13. Moció presentada per grup municipal d'ERC - AM per la commemoració del 28 de juny, dia de l'alliberament o l'orgull LGTBI
  14. Moció presentada pel grup municipal de CXC per impugnar els negocis jurídics que les entitats bancàries facin servir o hagin fet servir fins ara en frau de llei en els casos de desnonament per a evitar el pagament dels impostos que corresponen d'acord a la present legislació o que corresponguin en el futur en els casos de desnonament.
  15. Moció presentada pel grup municipal de CXC per a la demanda de l'incompliment del dret a menjador escolar i transport escolar dels CCEE de la comarca, i sol·licitud d'estudiar la viabilitat d'interposar una demanda per la retallada del menjador escolar i transport per als alumnes del CEE Jeroni de Moragas de Cerdanyola.
  16. Moció presentada pels grups municipals de CXC, ERC-AM i PP per instar al govern a interposar recurs d'alçada davant l'agència catalana de residus (ARC).
  17. Moció assumida per la junta de portaveus d'adhesió en defensa de l'actual designació de zona sensible a la totalitat de la conca del riu Besós.
  18. Moció presentada pel grup municipal d'ERC-AM per dur a terme actuacions d'urgència al carrer Penedés.
  19. Moció presentada pel grup municipal de CIU en defensa de les polítiques locals d'habitatge en règim de lloguer protegit.
  20. Precs i preguntes
Divendres farem pública la nostra postura a tots aquests punts del ple, ja que hi ha alguna moció que rellisca una mica per incompleta, i altres perque no s'ha aplicat allò que actualmente ja es pot dur a terme.
 





 




dissabte, 25 de maig del 2013

Nous incompliments a Cerdanyola 2000


Un dels nostres compromisos quan vam decidir presentar-nos a les darreres eleccions municipals, va ser estar sempre a peu del canó en el dia a dia de la ciutat, i així ho venim fent. Sabem de les nostres limitacions, i per això hem agafat només dos cavalls de batalla, com són els desnonaments i Cerdanyola 2000. El mes de noviembre de 2011, ja vam aconseguir que arranjessin una rajola trancada a una plaça on hi juga la mainada que portava 9 mesos trencada, i seguim batallant per aquest barri, i pels altres de la ciutat.
 
Cerdanyola 2000, és un dels barris amb més densitat de población de Cerdanyola, i segurament un dels que més ha notat l'increment desmesurat i descontrolat de l'IBI en els darrer anys, un 116% en els darrers 9 anys. Per contrapartida, seria de suposar que té unes inversions importants per part de l'ajuntament, doncs la realitat es que fa 30 anys que no hi ha cap inversión en el barri tot i les deficiències evidents quan cauen quatre gotes de més.

Ahir, vist l'incompliment per part de l'Ajuntament de Cerdanyola vers Cerdanyola 2000 d'una moció aprovada per unanimitat al ple on s'indicava que en un període de dos mesos s'iniciaria un procés participatiu per iniciar el projecte de reforma integral de l'espai públic del barri, la realitat és que a dia d'avui el més calent és a l'aigüera. Ni l'equip de govern és capaç de cumplir allò que li mana el ple, ni l'oposició és capaç de fer cumplir a un govern en minoría.
 

Amb membres de la Plataforma Cerdanyola2000
El passat 17 de maig, la regidora d'Urbanisme ens va rebre per tal d'explicar-nos el projecte de Cerdanyola 2000, pel que fa a evitar les inundacions, un projecte que oh sorpresa, diu que la millor manera d'evitar les inundacions és que l'aigua no arribi al barri. El cost del projecte, rondaba els 635.000€, les notícies que tenim és que una setmana després, aquest projecte ronda els 800.000€. Com pot ser que en una setmana, quan encara no s'ha rebut el projecte executiu ja s'hagi encarit més de 150.000€? I tenint en compte que el procés participatiu no és incompatible amb la primera fase del projecte, com pot ser que encara no hagin començat? Doncs bé, els ho posarem fácil. El dissabte 15 de juny posarem una carpa i iniciarem aquest procés participatiu. Convidem a l'equip de govern a que vingui a treure el cap.
 

dilluns, 6 de maig del 2013

Formació bàsica en Política Municipal

Dissabte passat, a la nostra seu local, es va celebrar la primera sessió de formació básica en política municipal, a càrrec del nostre coordinador local, en Guillem Ortega. Va ser una jornada molt profitosa, que va comptar amb una molt bona assistència amb representants de diferents seccions locals.


Aquí teniu un petit manual bàsic de política municipal

dimecres, 27 de març del 2013

SI creu que la tarifació social s'ha de treballar més i amb diàleg

Aquesta és la notícia publicada al Cerdanyola Info referent a la nostra valoració del ple municipal del mes de març.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) considera que el govern municipal vol córrer massa per implementar la tarifació social. SI ha fet balanç de la celebració de l'últim Ple Municipal tot fent una critica a la gestió del Parc Esportiu Guiera exigint que l’expedient sancionador contra el concessionari que ha obert l'Ajuntament s'apliqui i no caduqui, al temps que es defensa un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada.

El portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, Guillem Ortega, considera que el govern municipal vol implementar el nou model de tarifació social a corre cuita, quan s’hauria de treballar de manera més exhaustiva i sense presses per tal de'aprovar-lo amb totes les garanties i amb una detallada explicació a la ciutadania. A més, Ortega indica que SI coincideix amb els grups municipals de l'oposició que van destacar al Ple la necessitat d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social dels diversos serveis als que es pot presentar. De fet, SI creu que s'ha d'impulsar una ordenança de finestreta única.
Pel que fa al Parc Esportiu Municipal Guiera, des de Solidaritat es pregunten com és possible portar a ple una pujada del preu públic, sol·licitada pel concessionari, la Federació Catalana d'Handbol, quan la concessió està a punt de ser sotmesa a una auditoria per part de l'Ajuntament i "com l’equip de govern permet un impagament de factures per valor de 76.000 euros quan fins al 2012 la concessió va tenir superàvit". Altres crítiques de SI a l'actuació municipal en relació a la gestió del concessionari del Parc Guiera és l'existència d'una ludoteca quan la normativa no ho permet, raó per la qual l'Ajuntament ha obert un expedient sancionador que Ortega creu que s'aplicar amb la mateixa severitat que s'apliquen les normes quan les vulenara la ciutadania. Davant tota aquesta situació, SI defensa que potser el millor és rescatar el servei i que la Federació Catalana de Handbol pagui en concepte de lloguer quan superi el percentatge que li correspon.
Pel que fa als aparcaments, Solidaritat aposta per un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada i denuncia l'afany recaptatori del govern municipal. Segons SI, la pujada de tarifes aprovada al Ple "no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca", en relació a l'empresa mixta Cerdanyola Aparca, perquè, indiquen, no saben "quin és el seu pressupost, quin el seu deute i no hi ha hagut cap auditoria que avali" el seu funcionament. Pel que fa als aparcaments soterranis, des de SI consideren inaudit que l'Ajuntament busqui una nau per aparcar els vehicles municipals quan hi ha moltes places lliures als pàrkings públics.
En relació a altres temes del Ple, SI veu incoherències en les dades facilitades durant el debat sobre la recollida de residus a la ciutat i critica l'actitud de l'alcaldessa per parlar amb altres regidors mentre el nou representant de Compromís per Cerdanyola, Sergio Rodríguez, prometia el seu càrrec.
D'altra banda, el coordinador del Vallès Occidental de Solidaritat, el cerdanyolenc Carles Santacruz, demana a l’agrupació local de Convergència i Unió (CiU)que es pronunciï sobre la moció de censura que CiU de Gallifa ha presentat contra l’alcalde, el també membre de Solidaritat, Jordi Fornas, per proposar una moció per la sobirania fiscal. Santacruz també demana a l’Associació de Municipis per la Independència el seu suport a l’alcalde de Gallifa.Des de Solidaritat es diu que l'única manera de defensar el municipalisme és la independència.

divendres, 22 de març del 2013

VALORACIÓ PLE ORDINARI DEL MES DE MARÇ

Novament us presentem la valoració del ple municipal feta pel nostre coordinador local, en Guillem Ortega.
 
Al ple es portava l’aprovació inicials de la modificació d’algunes ordenances pel que fa al seu preu públic, barrejant-ho amb una tarifació social que en principi l’equip de govern espera que faci augmentar el nombre d’usuaris d’aquests serveis. Una vegada més, creiem que es vol córrer massa en la seva implantació. D’acord que s’acosta un nou trimestre i es vulgui mantenir i augmentar els usuaris amb els que compta cada servei, però ens temem que una vegada més és posar un pedaç a un forat enlloc d’arranjar-ho com déu mana. Com hem insistit diverses vegades, som partidaris que cada servei tingui un model diferent, adaptat a les seves necessitats, els usuaris dels serveis d’educació de ben segur que no tenen les característiques dels usuaris de joventut com segurament també passa amb els usuaris d’esports i cultura.
Si l’objectiu ha de ser ampliar el nombre d’usuaris dels serveis municipals, potser val més esperar a portar aquesta tarifació social al ple i treballar-la exhaustivament i sense presses per tal que es pugi implantar durant el curs 2013 – 2014 amb totes les garanties del món havent-les pogut explicar a la ciutadania i havent-ne pogut fer difusió als diferents serveis, que no a corre-cuita fent modificacions cada cert temps sense una idea clara, parlant amb tots els agents implicats. A vegades és preferible, molts usuaris amb petites aportacions, a pocs usuaris amb aportacions mitjanes.

Estem d’acord que qui més té ha de contribuir a que els diferents serveis siguin sostenibles, però l’ajuntament també ha de fer la seva feina. Insistim, és un bon moment per replantejar-se els diferents serveis,adaptant-los a nous usuaris si cal, estudiar la viabilitat de cada servei i una vegada clars aquests objectius, posar fil a l’agulla i enfocar la tarifació social segons les necessitats de cada servei. Però insistim, a banda d’una tarifació d’acord al que cada servei necessita, segurament cal fer canvis que aportin un afegit a diferents serveis. Coincidim amb diferents grups municipals en la necessitat de la creació d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social, així com l’impuls d’una ordenança de finestreta única.

Ahir es va fer palès una vegada més el xou al que darrerament ens tenen acostumats l’equip de govern i la regidora no adscrita, un xou que ahir, va ser difícil de dissimular. Sovint des de Solidaritat diem que aquest ajuntament governa al ritme que la marca la improvisació i sota el paràmetre de que qui dia passa any empeny. No es realitza un seguiment de cap concessió municipal, per tant el cas del Parc Esportiu Municipal Guiera no és un cas aïllat. Com es pot portar a ple una pujada del preu públic perquè ho demana el concessionari quan resulta que està apunt de ser sotmès a una auditoria? Com l’equip de govern permet un impagament de factures per un import de 76.000 euros, quan resulta que fins al 2012 han tingut superàvit? Com pot ser que s’hagi permès que aquest concessionari s’hagi muntat un xiringuito passant-se per alt allò que diu el plec de clàusules i ara es permeti fer xantatge a la ciutat amb l’argument de que si no s’aprova ho repercutiran en l’ajuntament ja que així ho diu el plec de clàusules? Des de Solidaritat creiem que ja és hora que el govern municipal faci la seva feina, que defensi els interessos de la ciutat. L’equip de govern defensa que les coses s’han de fer ben fetes, i en això hi estem d’acord, el problema se’ns presenta en el moment en que es diu de paraula, però els fets diuen tot el contrari. Que el concessionari va aportar el 60% de la despesa, d’acord, però no hem d’oblidar que el terreny és municipal, i quin valor té aquest terreny? No se suposa que els plecs de clàusules són d’obligat compliment? Com pot ser que Cerdanyola aportés un valor relatiu del 40% i només disposi d’un 33% de l’ús? Això és com comprar un litre de llet i que només te'n donin ¾ de litre. El concessionari del Guiera va obrir una ludoteca pel seu compte, que deixant de banda el fet que la normativa no li permet, sense ni tan sols tenir la deferència de comunicar-ho a l’ajuntament, que no oblidem és el propietari. Un dels arguments de l’equip de govern és que la Federació Catalana d’Handbol fa una aportació anual a les arques municipals una quantitat important de 55000 euros, però home, si fem números potser aquesta quantitat no és tan important, ja que si a aquesta quantitat i restem l’import del lloguer per superar el percentatge d’ús de les instal·lacions que si no anem errats són 15.000 euros, i si hi afegim el cost que suposarà l’auditoria a aquest servei... el resultat del negoci és ruïnós, això sense comptar que molt ens temem que els impagaments de subministres actuals, els haurà d’acabar assumint l’ajuntament, i per tant la ciutat, ja que això acabarà repercutint en els impostos municipals que paguem tots, ja que el deute municipal anirà creixent. Vistos aquests fets, amb perspectiva i també des del desconeixement de les clàusules, potser el millor és rescatar el servei i que aquest sigui 100% municipal, invertir els percentatges i que la Federació Catalana d’Handbol pagui en concepte de lloguer d’instal·lacions quan superi el percentatge que li correspon, sempre i quan l’ajuntament sigui capaç de fer-lo viable, sostenible i amb qualitat, que això ja són figues d’un altre paner. El que si exigim a l’equip de govern, és que l’expedient sancionador contra el concessionari no caduqui, i es sigui igual de sever que es seria amb qualsevol ciutadà de la ciutat. Per una vegada, demostrin que són capaços.

Ara fa dos anys, quan les diferents candidatures que ens presentàvem a les eleccions municipals, fèiem públics els nostres programes electorals, alguns assumíem compromisos,fèiem les nostres propostes de model de ciutat... Solidaritat érem i som partidaris d’un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada, que a la vegada permetria estimular el comerç de proximitat, similar al de diversos municipis del país, ja que tant agrada a alguns grups emmirallar-se amb d’altres municipis. Aquest govern, segueix apostant per un model recaptatori, més que rotatiu. La pujada de tarifes aprovada ahir al plenari, no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca. No sabem quin és el pressupost d’aquesta societat, quin és el deute, no hi ha hagut cap auditoria que avali el seu funcionament i gestió. L’argument d’aquesta pujada és per fer-lo sostenible... home, parlar de sostenibilitat sense que la ciutadania sàpiga la realitat econòmica i de gestió d’aquesta societat és com a mínim grotesc. Dir que l’objectiu és fer sostenible la zona blava, francament, s’ha de ser una mica estruç per que una zona blava sigui deficitària i més amb la manca de zones d’aparcament a determinades zones de la societat. Comentari apart és la gran gestió feta amb els aparcaments soterrats de la ciutat, que aquesta és de premi. Que a més, tenint en compte les places d’aparcament soterrades lliures que hi ha a la ciutat, l’ajuntament busqui una nau per aparcar vehicles municipals, ja és de traca.

Ahir, en el debat sobre la petició de l’EMD d’assumir el servei de recollida d’escombraries, el regidor delegat deia que el cost és de 55’75€ / habitant, el passat mes de gener vam preguntar aquesta qüestió i se’ns va respondre que el cost era de 32,24, i que el tractament l’assumia l’AMB, als pocs dies rebíem una modificació d’aquesta resposta en que modificava la quantitat referida al tractament però no de la recollida, sembla ser que la segona resposta també era incorrecte, quedem en espera de la tercera i comprovarem aquesta resposta desitjant que a la tercera vagi la vençuda. El problema és que no som massa proclius a la realització d'actes de fe.

Una vegada més, el ple municipal acaba venint als arguments de Solidaritat quan diem que l’única manera de defensar el municipalisme és la independència. Aprovar una moció, en contra d’una llei aprovada pel Govern espanyol, en que insta a uns i altres, mostrar-ne el rebuig, relcamar al govern espanyol que deixi d’envair competències de la Generalitat, demanar a la Generalitat que avanci en la llei de Governs Locals... el ministre ja tremola. Aquesta llei quan s’aprovi, tindrà el mateix recorregut que qualsevol altra que es pugui aprovar, anirà de dret al Constitucional, quedarà suspesa i seguirà en vigent aquella que el govern espanyol aprovi i que és evident que serà lesiu. També és cert que l’ajuntament de la nostra ciutat no és precisament mostra d’excel·lència pel que fa a gestió. Només la independència pot garantir un municipalisme fort i eficaç, dotat dels recursos necessaris per tal que sigui capaç de donar els serveis que té encomanats. Insistim, aquells que són reacis o contraris a la independència, inclosos els grups municipals, aquestes actituds del govern espanyol els han de fer veure el perquè de la necessitat d’esdevenir nou estat. Un retrocés també que pot comportar en la qualitat democràtica que s’inclou en l’esperit d’aquest avantprojecte, atès que proposa reduir la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels ajuntaments, que són el nivell més propers a la ciutadania, i traspassar-ho a òrgans supramunicipals que no s’elegeixen directament, ja que acostumen a ser utilitzats per pagar serveis prestats i retornar favors.

Només es pot garantir una atenció a la ciutadania de qualitat feta de la proximitat, és a dir, des dels ajuntaments.

dilluns, 18 de març del 2013

MOCIÓ PER A MODIFICAR LES ORDENANCES FISCALS NÚMERO 1 I 4

Avui us presentem una de les dues mocions que vam fer públiques divendres passat en roda de premsa de cara al ple municipal del mes d'abril.

El creixement econòmic espanyol dels últims anys ha anat estretament lligat a la construcció d'habitatges i a fomentar la propietat privada com a principal règim de tinença. Per assolir aquest objectiu, les entitats bancàries, estimulades per l'absència de controls públics, han incentivat la concessió gairebé indiscriminada de crèdits hipotecaris. L'absència de polítiques que garantissin un lloguer accessible i estable, i el mateix impuls del règim de propietat privada per part de les administracions públiques, va induir al sobre endeutament d'una part important de la població com a única forma d'accedir a un habitatge digne.

El resultat d'aquesta situació ha estat que cada vegada més persones han travessat i travessen enormes dificultats degut a l’alt nivell d'endeutament. A l’altre costat els veritables beneficiats d’aquesta situació han estat els constructors, bancs, caixes d'estalvis, financeres i multitud de empreses de crèdit i reunificació, que han aconseguit beneficis desorbitats en els seus comptes a costa dels consumidors que han carregat amb la pitjor part del pes del boom immobiliari i de l’ "alegria" respecte al crèdit en general.

Des de la banca i els successius Governs, s'argumentava que amb això les famílies estaven invertint en un actiu que aniria augmentant el seu valor, any darrera any, i que a més a més ho farien amb grans avantatges fiscals. Al mateix temps les entitats financeres oferien crèdits de tot tipus com a mitjà per a un estatus de benestar que ens posava al nivell de les grans economies del món. Però les circumstàncies a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat, i molt, per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya quasi un 18% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

Així, la persona que es va hipotecar per la compra d’un habitatge, davant la impossibilitat de fer front als pagaments mensuals (majoritàriament per la pèrdua del lloc de treball), es queda sense sostre, amb un deute important amb l’entitat i amb una taca a l’expedient o “historial de crèdit”, que impossibilita assolir noves fonts de finançament. Així doncs, l’executat està condemnat a l’exclusió social i a l’exclusió financera.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485%. És a dir, en tan sols tres anys, i després de l'esclat de la crisi financera,el número d'execucions hipotecàries s'ha multiplicat gairebé per cinc a Catalunya.

Lluny d'atenuar el col∙lapse de les famílies hipotecades, la legislació espanyola suposa un autèntic maltractament jurídic per les persones en situació d'insolvència. La situació jurídica actual és la següent:

D'una banda, la Llei de Concurs de Creditors 22/2003, de 9 de juliol, elaborada en un moment de creixement econòmic, tot i que formalment està destinada tant a persones jurídiques com físiques, a la pràctica permet que una empresa pugui liquidar els seus deutes i començar de zero però no contempla la mateixa possibilitat per a les famílies insolvents.

D'altra banda, la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) 1 / 2000, de 7 de gener, tampoc facilita l'exercici del dret a la tutela judicial efectiva dels afectats en processos d'execució hipotecària. El seu article 695 limita les al∙legacions del executat als supòsits en què aquest ja hagi liquidat el seu deute o en què el banc hagi incorregut en un error de càlcul. D'aquesta manera, s'impedeix que el jutge pugui examinar les circumstàncies que han conduït a la insolvència familiar o avaluar el grau d'informació efectiva que tenien els afectats al moment de contraure la hipoteca.

Però l’aspecte més controvertit de la mateixa LEC és el que fa referència a la subhasta de l'immoble que consta com a garantia del préstec hipotecari. L'article 671 estableix que, en cas de quedar la subhasta deserta sense postors, el creditor (en aquest cas, l'entitat financera) podrà adjudicar-se el bé pel 50% del seu valor de taxació, a partir de la nova taxació imposada per l'entitat financera. Això està possibilitant que les entitats financeres s'adjudiquen els immobles per la meitat del seu valor, reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a la persona en situació d'insolvència.

No és propi d’un Estat social i democràtic de dret que la persona que de forma involuntària esdevé insolvent, a més de perdre el seu únic habitatge, es quedi amb un deute astronòmic originat com a producte d'un daltabaix financer del qual no és responsable.

 Atès que el Ple Municipal va aprovar per unanimitat el passat 27 d’octubre de 2011 en sessió ordinària una moció en la qual es declarava ciutat contrària als desnonaments.

Atès que el Ple Municipal va aprovar en sessió en sessió ordinària el passat 26 d’abril de 2012 una moció en que s’instava  al govern municipal a prendre les mesures adequades per tal de fer possible la suspensió cautelar de  les liquidacions de les plusvàlues municipals.

Atès que les entitats financeres estan duent a terme compra – vendes amb condonació del deute hipotecari amb aquells que no poden fer front al pagament del crèdit hipotecari.

Atès que aquesta operació d’alliberament del deute hipotecari suposa per aquells que perden el seu habitatge suposa per aquells que perden el seu habitatge familiar unes obligacions fiscals a les quals no poden fer front.

És per tot això que Solidaritat Catalana per la Independència de manera conjunta amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, proposem els següents

 
ACORDS:

 
PRIMER.- Que l'Ajuntament de Cerdanyola es comprometi a aplicar aquesta suspensió en els casos de compra – venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

SEGON.- Que l'Ajuntament de Cerdanyola es comprometi a suspendre el pagament de l’Impost de Béns Immobles en els casos de compra-venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

TERCER.- Remetre aquesta moció per al seu coneixement i adhesió a les entitats municipalistes de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.

dimecres, 6 de febrer del 2013

PREGUNTES SOBRE EL CENS D'ACTIVITATS

Després de les informacions aparegudes als mitjans de comunicació de la nostra ciutat i d'allò que ens vam assabentar al ple municipal de dijous passat, hem entrat a registre una bateria de preguntes dirigides a la regidora d'ocupació i del regidor delegat de finances, aquí les teniu.
 
 

Davant de les informacions publicades per l’Ajuntament de Cerdanyola referent a larealització del cens d’activitats a la nostra ciutat.
 
Atès el compromís adquirit pel govern municipal posterior a acord de ple per a la realització d’un cens d’habitatges buits a la nostra ciutat, que es realitzaria mitjançant convocatòria de Pla Ocupacional.

Atès que el Pla Ocupacional s’ha utilitzat per realitzar el cens d’activitats que segons informació de la Diputació de Barcelona es realitzava sense cost per l’Ajuntament.

Atès que l’Ajuntament ha informat que s’ha realitzat amb recursos propis.

Solidaritat Catalana per la Independència demana a la regidora d’ocupació Carmen Rebollo, i al regidor delegat Francisco Ortiz, resposta a les següents qüestions:
 
1. Si el mes de novembre no hi havia recursos econòmics per aquest plad’ocupació, d’on han sortit si s’ha fet amb recursos propis?
 
2. Quan es va convocar aquest pla d’ocupació i a on es va publicar?
 
3. Quins eren els requisits per participar-hi?

4. Quantes sol·licituds s’han rebut?
5. Quins han sigut els criteris per dur a terme la selecció?
 
6. Quin cost ha tingut?


dimarts, 5 de febrer del 2013

VALORACIO PLE MUNICIPAL DEL MES DE GENER

Ara fa poc més d’un any, Cerdanyola es va declarar Ciutat Oposada als Desnonaments, aprovant per unanimitat una moció que entre d’altres coses deia que l’Ajuntament de Cerdanyola no atendrà les sentències o requeriments d’altres institucions que puguin comportar el desnonament de famílies cerdanyolenques. Malauradament, aquesta declaració ha quedat amb una simple declaració d’intencions. En aquests 15 mesos, hem tingut 4 desnonaments, que gràcies a la bona feina de la PAH no s’han dut a terme. En aquests desnonaments, només en 1 hi havia presència de regidors de l’equip de govern, però en cap hi era l’alcaldessa. Un cop més, la coherència en allò que voten al ple amb allò que fan, no acaba d’anar a l’hora. El darrer exemple, el vam tenir la setmana passada, on només hi havia presència de Compromís, la CUP, Esquerra Republicana i Solidaritat. No hi havia representació de cap altre partit. Els demanem que es deixin de tacticisme polític i d’una vegada per totes es posicionin del costat dels ciutadans. Compleixin amb allò que vostès van aprovar per unanimitat. Des d’aquí, volem donar a en Xavi Padilla tot el nostre suport i recolzament, de la mateixa manera que a tots els afectats per uns filibusters de la dignitat humana sense cap mena d’escrúpul. En aquest sentit, llencem un guant als grups municipals amb representació al parlament. Uns mesos avans de votar aquesta moció, solidaritat portava al parlament la proposició de llei de la dació en pagament, En aquella votació ens vam quedar sols, diputats de diversos partits van abandonar el Parlament en el moment de la votació. Els convidem a que siguin coherents amb el que van votar al ple mig any després i demanin als seus diputats que tornin a presentar aquesta proposició de llei i aquesta vegada la votin a favor.

Al ple d’ahir, es va aprovar una moció de rebuig contra la llei 10/2012 de taxes judicials. Un exemple molt simple de l’aberració d’aquesta llei sense anar més lluny és qualsevol cas de desnonament. Amb el permís d’en Xavi utilitzarem el seu cas com a exemple. Per tal de poder aportar algun document que aturi el seu desnonament de manera definitiva, ja que l’entitat financera nega ara allò a que es va comprometre, ha de pagar un dipòsit. Quan una família és en un procés de desnonament, ho està perquè està en una situació econòmica greu. Com pot pagar una quantitat important per poder-se defensar? Com pot fer front al poder d’una entitat financera que no oblidem, ens costa a tots milers de milions salvar-li el coll. El programa electoral de Solidaritat incloïa l’eliminació de les taxes judicials imposades els dos darrers anys.

Des de Solidaritat volem congratulant-nos i felicitant als regidors que van votar a favor de la moció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir del  poble de Catalunya, ja que és important que els ajuntaments siguin punta de llança d’aquest temps històric que estem vivint. Ahir,  el portaveu de Convergència va dir que per primera vegada uns regidors podien votar a favor del dret a decidir, i que Catalunya no es pot permetre seguir a Espanya ja que això no ens permet tirar endavant. Ara farà dos anys, en Toni Strubell va presentar al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d’Independència de Catalunya. En només dos anys, allò que des de Solidaritat ja dèiem i que d’altres partits ens deien que som uns exagerats, que som monotemàtics, que no n’hi ha per tant.., doncs ves per on, ara ho diuen 87 diputats dels Parlament, hem passat de 3 a 87, per tant és positiu. En un sentit diferent, el PSC va presentar una moció sobre el dret a decidir del poble de Catalunya, que tot  i intentar que les dues mocions es votessin conjuntes... no tenia res a veure. Tenim seriosos dubtes que el PSC sàpiga que vol dir dret a decidir.

No és massa coherent que la moció sigui en favor del dret a decidir, i a la moció es digui que aquest dret a decidir es podrà executar sempre i quan hi hagi acord amb el govern espanyol. És tant com dir, que un és lliure de marxar de casa els pares, sempre i quan ells hi estiguin d’acord. L’argument del PSC que el model ha de ser Escòcia i el Quebec ja que les convocatòries de referèndum han sigut acordades amb els respectius governs centrals... home, això no els agradarà sentir-ho, però la democràcia espanyola no és ni de lluny com la britànica o la canadenca. Quan es defensen el referèndum del poble Saharaui, també s’ha de poder fer amb el permís del Marroc? Com dèiem, la coherència a vegades és força volàtil, i va segons convingui.

Ahir al ple, la ciutadania ens vam assabentar de coses com a mínim preocupants, com ara la contractació d’una empresa per a l’organització del Roser de Maig. Segons la resposta de l’equip de govern, és un contracte global d’infraestructures i mitjans, amb un cost de 87.000€, que passa de ser una sèrie de contractes menors a un contracte únic i d’una manera més transparent. I aquí és on se’ns plantegen els dubtes. 87.000€ en infraestructures? Per una festa major de 4 dies? El pressupost pel Roser de Maig és de 105.000€ (segons els pressupostos municipals), com pot ser que amb 20.000€ per Sant Martí tinguem una festa de la mateixa durada amb un pressupost de 21.000€, que suposa una cinquena part incloses les infraestrucutres? Serà un concurs obert o serà fet a mida per a alguna determinada empresa? Es donarà prioritat a empreses de Cerdanyola? Des de Solidaritat creiem que no cal pagar aquesta quantitat de diners en infraestructures, i menys en un context econòmic com el que tenim. Estem convençuts que optimitzant els recursos, la despesa en aquest capítol seria molt menor, el que permetria destinar aquests diners a altres partides.

Quan es va aprovar la Tarifació Social, des de Solidaritat ja vam mostrar els nostres dubtes de la seva efectivitat, com així ha sigut. Es va fer a correcuita, es va implantar de manera un pèl agosarada i amb retard. Tot i que valorem positivament la proposta, creiem que hagués sigut més profitós alentir els tempos i implantar-la el curs 2013-14. Creiem que no s’ha tingut en compte el tret diferencial de cada servei, el que pot ser bo per l’escola de música, segurament no ho serà per les escoles Bressol o per l’Escola de les Arts de l’Ateneu. Estem convençuts que si s’hagués fet d’aquesta manera no hi hauria hagut tantes baixes ni a l’Escola de Música ni a l’Ateneu. El resultat ens dóna la raó, només 40 sol·licituds s’han pogut beneficiar de la Tarifació Social. Volem aprofitar per demanar a la regidora de cultura que inicii un procés obert de debat públic i participatiu per tal de redefinir l’ateneu, obrir-lo a nous usuaris que a hores d’ara no els sigui atractiu, i buscar una fórmula que ajudi a fer-lo sostenible i un actiu encara més important del que ja és per a la nostra ciutat.

Un altre dels nostres cavalls de batalla és Cerdanyola 2000. Ahir va sortir al debat a ran de l’absorció de l’empresa que presta el servei de construcció de claveguerons. Creiem que és escandalós que l’equip de govern digui que amb els recursos disponibles (33000€) només s’arriba fins a l’estiu i gairebé només per urgències. Un dels greus problemes de Cerdanyola 2000 és precisament la manca de manteniment dels engornals, cosa que l’empresa contractada no fa. La nostra ciutat mai ha tingut un servei de manteniment i neteja d’engornals (segons el regidor delegat), home, la brigada no pot tenir entre les seves funcions la neteja i manteniment d’engornals? Un cop més insistim. Cal optimitzar els recursos disponibles.

Darrerament, hi ha hagut denúncies de malvaratament de recursos per part de l’equip de govern amb relació al cens d’activitats. Algú assumirà responsabilitats o reconeixerà que s’ha equivocat després de la prova que es va mostrar ahir al ple? Molt ens temem que no. D’un temps ençà sempre que hem preguntat pel cens de pisos buits, se’ns ha respost que s’estava a l’espera de que hi hagués recursos per dur a terme un Pla d’ocupació per fer-lo, i ahir ens sorprenen quan aquest pla s’ha utilitat per fer un cens d’activitat. Davant d’això, se’ns plantegen diverses qüestions:

  • Si el mes de novembre no hi havia recursos econòmics per aquest pla d’ocupació, d’on han sortit si s’ha fet amb recursos propis?
  • Quan es va convocar aquest pla d’ocupació i a on es va publicar?
  • Quins eren els requisits per participar-hi?
  • Quantes sol·licituds s’han rebut?
  • Quins han sigut els criteris per dur a terme la selecció?
  • Quin cost ha tingut?
Un cop més ha quedat palès que la transparència d’aquest ajuntament, no és precisament el seu fort.

Al mateix plenari, un portaveu de les AMPA de les Escoles Bressol, demana als grups amb representació al Parlament, que lluitessin per poder tornar a l’aportació de 1800€ per plaça d’Escola Bressol o el més elevada possible, amb la resposta per part d’un regidor que proposés d’on treure aquests recursos. Doncs bé, nosaltres els fem una proposta. Proposin la supressió dels 20.000€ per desplaçament dels diputats, cosa que ja es van negar fa dos anys, i de punt de partida ja comptarien amb 2,700.000€.

Per acabar, fa 2 setmanes vam fer públic l’impuls d’una moció per bonificar l’IBI a aquelles famílies amb menys recursos. Aquest ple, cap partit ha volgut tirar-ho endavant, esperem que al ple del mes de febrer, algú es decideixi a tirar aquesta moció enlloc de vendre fum.