Ara fa poc
més d’un any, Cerdanyola es va declarar Ciutat Oposada als Desnonaments,
aprovant per unanimitat una moció que entre d’altres coses deia que
l’Ajuntament de Cerdanyola no atendrà les sentències o requeriments d’altres
institucions que puguin comportar el desnonament de famílies cerdanyolenques.
Malauradament, aquesta declaració ha quedat amb una simple declaració
d’intencions. En aquests 15 mesos, hem tingut 4 desnonaments, que gràcies a la
bona feina de la PAH no s’han dut a terme. En aquests desnonaments, només en 1
hi havia presència de regidors de l’equip de govern, però en cap hi era
l’alcaldessa. Un cop més, la coherència en allò que voten al ple amb allò que
fan, no acaba d’anar a l’hora. El darrer exemple, el vam tenir la setmana
passada, on només hi havia presència de Compromís, la CUP, Esquerra Republicana
i Solidaritat. No hi havia representació de cap altre partit. Els demanem que
es deixin de tacticisme polític i d’una vegada per totes es posicionin del
costat dels ciutadans. Compleixin amb allò que vostès van aprovar per
unanimitat. Des d’aquí, volem donar a en Xavi Padilla tot el nostre suport i
recolzament, de la mateixa manera que a tots els afectats per uns filibusters
de la dignitat humana sense cap mena d’escrúpul. En aquest sentit, llencem un
guant als grups municipals amb representació al parlament. Uns mesos avans de
votar aquesta moció, solidaritat portava al parlament la proposició de llei de
la dació en pagament, En aquella votació ens vam quedar sols, diputats de
diversos partits van abandonar el Parlament en el moment de la votació. Els
convidem a que siguin coherents amb el que van votar al ple mig any després i
demanin als seus diputats que tornin a presentar aquesta proposició de llei i
aquesta vegada la votin a favor.
Al ple
d’ahir, es va aprovar una moció de rebuig contra la llei 10/2012 de taxes
judicials. Un exemple molt simple de l’aberració d’aquesta llei sense anar més
lluny és qualsevol cas de desnonament. Amb el permís d’en Xavi utilitzarem el
seu cas com a exemple. Per tal de poder aportar algun document que aturi el seu
desnonament de manera definitiva, ja que l’entitat financera nega ara allò a
que es va comprometre, ha de pagar un dipòsit. Quan una família és en un procés
de desnonament, ho està perquè està en una situació econòmica greu. Com pot
pagar una quantitat important per poder-se defensar? Com pot fer front al poder
d’una entitat financera que no oblidem, ens costa a tots milers de milions
salvar-li el coll. El programa electoral de Solidaritat incloïa l’eliminació de
les taxes judicials imposades els dos darrers anys.
Des de
Solidaritat volem congratulant-nos i felicitant als regidors que van votar a
favor de la moció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir
del poble de Catalunya, ja que és
important que els ajuntaments siguin punta de llança d’aquest temps històric
que estem vivint. Ahir, el portaveu de
Convergència va dir que per primera vegada uns regidors podien votar a favor
del dret a decidir, i que Catalunya no es pot permetre seguir a Espanya ja que
això no ens permet tirar endavant. Ara farà dos anys, en Toni Strubell va
presentar al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d’Independència de
Catalunya. En només dos anys, allò que des de Solidaritat ja dèiem i que
d’altres partits ens deien que som uns exagerats, que som monotemàtics, que no
n’hi ha per tant.., doncs ves per on, ara ho diuen 87 diputats dels Parlament,
hem passat de 3 a 87, per tant és positiu. En un sentit
diferent, el PSC va presentar una moció sobre el dret a decidir del poble de
Catalunya, que tot i intentar que les
dues mocions es votessin conjuntes... no tenia res a veure. Tenim seriosos
dubtes que el PSC sàpiga que vol dir dret a decidir.
No és massa
coherent que la moció sigui en favor del dret a decidir, i a la moció es digui
que aquest dret a decidir es podrà executar sempre i quan hi hagi acord amb el
govern espanyol. És tant com dir, que un és lliure de marxar de casa els pares,
sempre i quan ells hi estiguin d’acord. L’argument del PSC que el model ha de
ser Escòcia i el Quebec ja que les convocatòries de referèndum han sigut
acordades amb els respectius governs centrals... home, això no els agradarà
sentir-ho, però la democràcia espanyola no és ni de lluny com la britànica o la
canadenca. Quan es defensen el referèndum del poble Saharaui, també s’ha de
poder fer amb el permís del Marroc? Com dèiem, la coherència a vegades és força
volàtil, i va segons convingui.
Ahir al ple,
la ciutadania ens vam assabentar de coses com a mínim preocupants, com ara la
contractació d’una empresa per a l’organització del Roser de Maig. Segons la
resposta de l’equip de govern, és un contracte global d’infraestructures i mitjans,
amb un cost de 87.000€, que passa de ser una sèrie de contractes menors a un
contracte únic i d’una manera més transparent. I aquí és on se’ns plantegen els
dubtes. 87.000€ en infraestructures? Per una festa major de 4 dies? El
pressupost pel Roser de Maig és de 105.000€ (segons els pressupostos
municipals), com pot ser que amb 20.000€ per Sant Martí tinguem una festa de la
mateixa durada amb un pressupost de 21.000€, que suposa una cinquena part
incloses les infraestrucutres? Serà un concurs obert o serà fet a mida per a
alguna determinada empresa? Es donarà prioritat a empreses de Cerdanyola? Des
de Solidaritat creiem que no cal pagar aquesta quantitat de diners en
infraestructures, i menys en un context econòmic com el que tenim. Estem
convençuts que optimitzant els recursos, la despesa en aquest capítol seria
molt menor, el que permetria destinar aquests diners a altres partides.
Quan es va
aprovar la Tarifació Social, des de Solidaritat ja vam mostrar els nostres
dubtes de la seva efectivitat, com així ha sigut. Es va fer a correcuita, es va
implantar de manera un pèl agosarada i amb retard. Tot i que valorem
positivament la proposta, creiem que hagués sigut més profitós alentir els
tempos i implantar-la el curs 2013-14. Creiem que no s’ha tingut en compte el
tret diferencial de cada servei, el que pot ser bo per l’escola de música,
segurament no ho serà per les escoles Bressol o per l’Escola de les Arts de
l’Ateneu. Estem convençuts que si s’hagués fet d’aquesta manera no hi hauria
hagut tantes baixes ni a l’Escola de Música ni a l’Ateneu. El resultat ens dóna
la raó, només 40 sol·licituds s’han pogut beneficiar de la Tarifació Social.
Volem aprofitar per demanar a la regidora de cultura que inicii un procés obert
de debat públic i participatiu per tal de redefinir l’ateneu, obrir-lo a nous
usuaris que a hores d’ara no els sigui atractiu, i buscar una fórmula que ajudi
a fer-lo sostenible i un actiu encara més important del que ja és per a la
nostra ciutat.
Un altre dels nostres cavalls de batalla és Cerdanyola 2000. Ahir va sortir al
debat a ran de l’absorció de l’empresa que presta el servei de construcció de
claveguerons. Creiem que és escandalós que l’equip de govern digui que amb els
recursos disponibles (33000€) només s’arriba fins a l’estiu i gairebé només per
urgències. Un dels greus problemes de Cerdanyola 2000 és precisament la manca
de manteniment dels engornals, cosa que l’empresa contractada no fa. La nostra
ciutat mai ha tingut un servei de manteniment i neteja d’engornals (segons el
regidor delegat), home, la brigada no pot tenir entre les seves funcions la
neteja i manteniment d’engornals? Un cop més insistim. Cal optimitzar els
recursos disponibles.
Darrerament,
hi ha hagut denúncies de malvaratament de recursos per part de l’equip de
govern amb relació al cens d’activitats. Algú assumirà responsabilitats o
reconeixerà que s’ha equivocat després de la prova que es va mostrar ahir al
ple? Molt ens temem que no. D’un temps ençà sempre que hem preguntat pel cens
de pisos buits, se’ns ha respost que s’estava a l’espera de que hi hagués
recursos per dur a terme un Pla d’ocupació per fer-lo, i ahir ens sorprenen
quan aquest pla s’ha utilitat per fer un cens d’activitat. Davant d’això, se’ns
plantegen diverses qüestions:
- Si el mes de novembre no hi havia recursos econòmics
per aquest pla d’ocupació, d’on han sortit si s’ha fet amb recursos
propis?
- Quan es va convocar aquest pla d’ocupació i a on es
va publicar?
- Quins eren els requisits per participar-hi?
- Quantes sol·licituds s’han rebut?
- Quins han sigut els criteris per dur a terme la
selecció?
- Quin cost ha tingut?
Un cop més
ha quedat palès que la transparència d’aquest ajuntament, no és precisament el
seu fort.
Al mateix plenari, un
portaveu de les AMPA de les Escoles Bressol, demana als grups amb representació
al Parlament, que lluitessin per poder tornar a l’aportació de 1800€ per plaça
d’Escola Bressol o el més elevada possible, amb la resposta per part d’un
regidor que proposés d’on treure aquests recursos. Doncs bé, nosaltres els fem
una proposta. Proposin la supressió dels 20.000€ per desplaçament dels
diputats, cosa que ja es van negar fa dos anys, i de punt de partida ja
comptarien amb 2,700.000€.
Per acabar,
fa 2 setmanes vam fer públic l’impuls d’una moció per bonificar l’IBI a
aquelles famílies amb menys recursos. Aquest ple, cap partit ha volgut tirar-ho
endavant, esperem que al ple del mes de febrer, algú es decideixi a tirar aquesta
moció enlloc de vendre fum.