SI creu que la tarifació social s'ha de treballar més i amb diàleg

Aquesta és la notícia publicada al Cerdanyola Info referent a la nostra valoració del ple municipal del mes de març.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) considera que el govern municipal vol córrer massa per implementar la tarifació social. SI ha fet balanç de la celebració de l'últim Ple Municipal tot fent una critica a la gestió del Parc Esportiu Guiera exigint que l’expedient sancionador contra el concessionari que ha obert l'Ajuntament s'apliqui i no caduqui, al temps que es defensa un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada.

El portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, Guillem Ortega, considera que el govern municipal vol implementar el nou model de tarifació social a corre cuita, quan s’hauria de treballar de manera més exhaustiva i sense presses per tal de'aprovar-lo amb totes les garanties i amb una detallada explicació a la ciutadania. A més, Ortega indica que SI coincideix amb els grups municipals de l'oposició que van destacar al Ple la necessitat d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social dels diversos serveis als que es pot presentar. De fet, SI creu que s'ha d'impulsar una ordenança de finestreta única.

Pel que fa al Parc Esportiu Municipal Guiera, des de Solidaritat es pregunten com és possible portar a ple una pujada del preu públic, sol·licitada pel concessionari, la Federació Catalana d'Handbol, quan la concessió està a punt de ser sotmesa a una auditoria per part de l'Ajuntament i "com l’equip de govern permet un impagament de factures per valor de 76.000 euros quan fins al 2012 la concessió va tenir superàvit". Altres crítiques de SI a l'actuació municipal en relació a la gestió del concessionari del Parc Guiera és l'existència d'una ludoteca quan la normativa no ho permet, raó per la qual l'Ajuntament ha obert un expedient sancionador que Ortega creu que s'aplicar amb la mateixa severitat que s'apliquen les normes quan les vulenara la ciutadania. Davant tota aquesta situació, SI defensa que potser el millor és rescatar el servei i que la Federació Catalana de Handbol pagui en concepte de lloguer quan superi el percentatge que li correspon.

Pel que fa als aparcaments, Solidaritat aposta per un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada i denuncia l'afany recaptatori del govern municipal. Segons SI, la pujada de tarifes aprovada al Ple "no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca", en relació a l'empresa mixta Cerdanyola Aparca, perquè, indiquen, no saben "quin és el seu pressupost, quin el seu deute i no hi ha hagut cap auditoria que avali" el seu funcionament. Pel que fa als aparcaments soterranis, des de SI consideren inaudit que l'Ajuntament busqui una nau per aparcar els vehicles municipals quan hi ha moltes places lliures als pàrkings públics.

En relació a altres temes del Ple, SI veu incoherències en les dades facilitades durant el debat sobre la recollida de residus a la ciutat i critica l'actitud de l'alcaldessa per parlar amb altres regidors mentre el nou representant de Compromís per Cerdanyola, Sergio Rodríguez, prometia el seu càrrec.

D'altra banda, el coordinador del Vallès Occidental de Solidaritat, el cerdanyolenc Carles Santacruz, demana a l’agrupació local de Convergència i Unió (CiU)que es pronunciï sobre la moció de censura que CiU de Gallifa ha presentat contra l’alcalde, el també membre de Solidaritat, Jordi Fornas, per proposar una moció per la sobirania fiscal. Santacruz també demana a l’Associació de Municipis per la Independència el seu suport a l’alcalde de Gallifa.Des de Solidaritat es diu que l'única manera de defensar el municipalisme és la independència.

VALORACIÓ PLE ORDINARI DEL MES DE MARÇ

Novament us presentem la valoració del ple municipal feta pel nostre coordinador local, en Guillem Ortega.

 

Al ple es portava l’aprovació inicials de la modificació d’algunes ordenances pel que fa al seu preu públic, barrejant-ho amb una tarifació social que en principi l’equip de govern espera que faci augmentar el nombre d’usuaris d’aquests serveis. Una vegada més, creiem que es vol córrer massa en la seva implantació. D’acord que s’acosta un nou trimestre i es vulgui mantenir i augmentar els usuaris amb els que compta cada servei, però ens temem que una vegada més és posar un pedaç a un forat enlloc d’arranjar-ho com déu mana. Com hem insistit diverses vegades, som partidaris que cada servei tingui un model diferent, adaptat a les seves necessitats, els usuaris dels serveis d’educació de ben segur que no tenen les característiques dels usuaris de joventut com segurament també passa amb els usuaris d’esports i cultura.

Si l’objectiu ha de ser ampliar el nombre d’usuaris dels serveis municipals, potser val més esperar a portar aquesta tarifació social al ple i treballar-la exhaustivament i sense presses per tal que es pugi implantar durant el curs 2013 – 2014 amb totes les garanties del món havent-les pogut explicar a la ciutadania i havent-ne pogut fer difusió als diferents serveis, que no a corre-cuita fent modificacions cada cert temps sense una idea clara, parlant amb tots els agents implicats. A vegades és preferible, molts usuaris amb petites aportacions, a pocs usuaris amb aportacions mitjanes.

Estem d’acord que qui més té ha de contribuir a que els diferents serveis siguin sostenibles, però l’ajuntament també ha de fer la seva feina. Insistim, és un bon moment per replantejar-se els diferents serveis,adaptant-los a nous usuaris si cal, estudiar la viabilitat de cada servei i una vegada clars aquests objectius, posar fil a l’agulla i enfocar la tarifació social segons les necessitats de cada servei. Però insistim, a banda d’una tarifació d’acord al que cada servei necessita, segurament cal fer canvis que aportin un afegit a diferents serveis. Coincidim amb diferents grups municipals en la necessitat de la creació d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social, així com l’impuls d’una ordenança de finestreta única.

Ahir es va fer palès una vegada més el xou al que darrerament ens tenen acostumats l’equip de govern i la regidora no adscrita, un xou que ahir, va ser difícil de dissimular. Sovint des de Solidaritat diem que aquest ajuntament governa al ritme que la marca la improvisació i sota el paràmetre de que qui dia passa any empeny. No es realitza un seguiment de cap concessió municipal, per tant el cas del Parc Esportiu Municipal Guiera no és un cas aïllat. Com es pot portar a ple una pujada del preu públic perquè ho demana el concessionari quan resulta que està apunt de ser sotmès a una auditoria? Com l’equip de govern permet un impagament de factures per un import de 76.000 euros, quan resulta que fins al 2012 han tingut superàvit? Com pot ser que s’hagi permès que aquest concessionari s’hagi muntat un xiringuito passant-se per alt allò que diu el plec de clàusules i ara es permeti fer xantatge a la ciutat amb l’argument de que si no s’aprova ho repercutiran en l’ajuntament ja que així ho diu el plec de clàusules? Des de Solidaritat creiem que ja és hora que el govern municipal faci la seva feina, que defensi els interessos de la ciutat. L’equip de govern defensa que les coses s’han de fer ben fetes, i en això hi estem d’acord, el problema se’ns presenta en el moment en que es diu de paraula, però els fets diuen tot el contrari. Que el concessionari va aportar el 60% de la despesa, d’acord, però no hem d’oblidar que el terreny és municipal, i quin valor té aquest terreny? No se suposa que els plecs de clàusules són d’obligat compliment? Com pot ser que Cerdanyola aportés un valor relatiu del 40% i només disposi d’un 33% de l’ús? Això és com comprar un litre de llet i que només te'n donin ¾ de litre. El concessionari del Guiera va obrir una ludoteca pel seu compte, que deixant de banda el fet que la normativa no li permet, sense ni tan sols tenir la deferència de comunicar-ho a l’ajuntament, que no oblidem és el propietari. Un dels arguments de l’equip de govern és que la Federació Catalana d’Handbol fa una aportació anual a les arques municipals una quantitat important de 55000 euros, però home, si fem números potser aquesta quantitat no és tan important, ja que si a aquesta quantitat i restem l’import del lloguer per superar el percentatge d’ús de les instal·lacions que si no anem errats són 15.000 euros, i si hi afegim el cost que suposarà l’auditoria a aquest servei... el resultat del negoci és ruïnós, això sense comptar que molt ens temem que els impagaments de subministres actuals, els haurà d’acabar assumint l’ajuntament, i per tant la ciutat, ja que això acabarà repercutint en els impostos municipals que paguem tots, ja que el deute municipal anirà creixent. Vistos aquests fets, amb perspectiva i també des del desconeixement de les clàusules, potser el millor és rescatar el servei i que aquest sigui 100% municipal, invertir els percentatges i que la Federació Catalana d’Handbol pagui en concepte de lloguer d’instal·lacions quan superi el percentatge que li correspon, sempre i quan l’ajuntament sigui capaç de fer-lo viable, sostenible i amb qualitat, que això ja són figues d’un altre paner. El que si exigim a l’equip de govern, és que l’expedient sancionador contra el concessionari no caduqui, i es sigui igual de sever que es seria amb qualsevol ciutadà de la ciutat. Per una vegada, demostrin que són capaços.

Ara fa dos anys, quan les diferents candidatures que ens presentàvem a les eleccions municipals, fèiem públics els nostres programes electorals, alguns assumíem compromisos,fèiem les nostres propostes de model de ciutat... Solidaritat érem i som partidaris d’un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada, que a la vegada permetria estimular el comerç de proximitat, similar al de diversos municipis del país, ja que tant agrada a alguns grups emmirallar-se amb d’altres municipis. Aquest govern, segueix apostant per un model recaptatori, més que rotatiu. La pujada de tarifes aprovada ahir al plenari, no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca. No sabem quin és el pressupost d’aquesta societat, quin és el deute, no hi ha hagut cap auditoria que avali el seu funcionament i gestió. L’argument d’aquesta pujada és per fer-lo sostenible... home, parlar de sostenibilitat sense que la ciutadania sàpiga la realitat econòmica i de gestió d’aquesta societat és com a mínim grotesc. Dir que l’objectiu és fer sostenible la zona blava, francament, s’ha de ser una mica estruç per que una zona blava sigui deficitària i més amb la manca de zones d’aparcament a determinades zones de la societat. Comentari apart és la gran gestió feta amb els aparcaments soterrats de la ciutat, que aquesta és de premi. Que a més, tenint en compte les places d’aparcament soterrades lliures que hi ha a la ciutat, l’ajuntament busqui una nau per aparcar vehicles municipals, ja és de traca.

Ahir, en el debat sobre la petició de l’EMD d’assumir el servei de recollida d’escombraries, el regidor delegat deia que el cost és de 55’75€ / habitant, el passat mes de gener vam preguntar aquesta qüestió i se’ns va respondre que el cost era de 32,24, i que el tractament l’assumia l’AMB, als pocs dies rebíem una modificació d’aquesta resposta en que modificava la quantitat referida al tractament però no de la recollida, sembla ser que la segona resposta també era incorrecte, quedem en espera de la tercera i comprovarem aquesta resposta desitjant que a la tercera vagi la vençuda. El problema és que no som massa proclius a la realització d'actes de fe.

Una vegada més, el ple municipal acaba venint als arguments de Solidaritat quan diem que l’única manera de defensar el municipalisme és la independència. Aprovar una moció, en contra d’una llei aprovada pel Govern espanyol, en que insta a uns i altres, mostrar-ne el rebuig, relcamar al govern espanyol que deixi d’envair competències de la Generalitat, demanar a la Generalitat que avanci en la llei de Governs Locals... el ministre ja tremola. Aquesta llei quan s’aprovi, tindrà el mateix recorregut que qualsevol altra que es pugui aprovar, anirà de dret al Constitucional, quedarà suspesa i seguirà en vigent aquella que el govern espanyol aprovi i que és evident que serà lesiu. També és cert que l’ajuntament de la nostra ciutat no és precisament mostra d’excel·lència pel que fa a gestió. Només la independència pot garantir un municipalisme fort i eficaç, dotat dels recursos necessaris per tal que sigui capaç de donar els serveis que té encomanats. Insistim, aquells que són reacis o contraris a la independència, inclosos els grups municipals, aquestes actituds del govern espanyol els han de fer veure el perquè de la necessitat d’esdevenir nou estat. Un retrocés també que pot comportar en la qualitat democràtica que s’inclou en l’esperit d’aquest avantprojecte, atès que proposa reduir la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels ajuntaments, que són el nivell més propers a la ciutadania, i traspassar-ho a òrgans supramunicipals que no s’elegeixen directament, ja que acostumen a ser utilitzats per pagar serveis prestats i retornar favors.

Només es pot garantir una atenció a la ciutadania de qualitat feta de la proximitat, és a dir, des dels ajuntaments.

MOCIÓ PER A MODIFICAR LES ORDENANCES FISCALS NÚMERO 1 I 4

Avui us presentem una de les dues mocions que vam fer públiques divendres passat en roda de premsa de cara al ple municipal del mes d'abril.

El creixement econòmic espanyol dels últims anys ha anat estretament lligat a la construcció d'habitatges i a fomentar la propietat privada com a principal règim de tinença. Per assolir aquest objectiu, les entitats bancàries, estimulades per l'absència de controls públics, han incentivat la concessió gairebé indiscriminada de crèdits hipotecaris. L'absència de polítiques que garantissin un lloguer accessible i estable, i el mateix impuls del règim de propietat privada per part de les administracions públiques, va induir al sobre endeutament d'una part important de la població com a única forma d'accedir a un habitatge digne.

El resultat d'aquesta situació ha estat que cada vegada més persones han travessat i travessen enormes dificultats degut a l’alt nivell d'endeutament. A l’altre costat els veritables beneficiats d’aquesta situació han estat els constructors, bancs, caixes d'estalvis, financeres i multitud de empreses de crèdit i reunificació, que han aconseguit beneficis desorbitats en els seus comptes a costa dels consumidors que han carregat amb la pitjor part del pes del boom immobiliari i de l’ "alegria" respecte al crèdit en general.

Des de la banca i els successius Governs, s'argumentava que amb això les famílies estaven invertint en un actiu que aniria augmentant el seu valor, any darrera any, i que a més a més ho farien amb grans avantatges fiscals. Al mateix temps les entitats financeres oferien crèdits de tot tipus com a mitjà per a un estatus de benestar que ens posava al nivell de les grans economies del món. Però les circumstàncies a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat, i molt, per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya quasi un 18% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.

Així, la persona que es va hipotecar per la compra d’un habitatge, davant la impossibilitat de fer front als pagaments mensuals (majoritàriament per la pèrdua del lloc de treball), es queda sense sostre, amb un deute important amb l’entitat i amb una taca a l’expedient o “historial de crèdit”, que impossibilita assolir noves fonts de finançament. Així doncs, l’executat està condemnat a l’exclusió social i a l’exclusió financera.

Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485%. És a dir, en tan sols tres anys, i després de l'esclat de la crisi financera,el número d'execucions hipotecàries s'ha multiplicat gairebé per cinc a Catalunya.

Lluny d'atenuar el col∙lapse de les famílies hipotecades, la legislació espanyola suposa un autèntic maltractament jurídic per les persones en situació d'insolvència. La situació jurídica actual és la següent:

D'una banda, la Llei de Concurs de Creditors 22/2003, de 9 de juliol, elaborada en un moment de creixement econòmic, tot i que formalment està destinada tant a persones jurídiques com físiques, a la pràctica permet que una empresa pugui liquidar els seus deutes i començar de zero però no contempla la mateixa possibilitat per a les famílies insolvents.

D'altra banda, la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) 1 / 2000, de 7 de gener, tampoc facilita l'exercici del dret a la tutela judicial efectiva dels afectats en processos d'execució hipotecària. El seu article 695 limita les al∙legacions del executat als supòsits en què aquest ja hagi liquidat el seu deute o en què el banc hagi incorregut en un error de càlcul. D'aquesta manera, s'impedeix que el jutge pugui examinar les circumstàncies que han conduït a la insolvència familiar o avaluar el grau d'informació efectiva que tenien els afectats al moment de contraure la hipoteca.

Però l’aspecte més controvertit de la mateixa LEC és el que fa referència a la subhasta de l'immoble que consta com a garantia del préstec hipotecari. L'article 671 estableix que, en cas de quedar la subhasta deserta sense postors, el creditor (en aquest cas, l'entitat financera) podrà adjudicar-se el bé pel 50% del seu valor de taxació, a partir de la nova taxació imposada per l'entitat financera. Això està possibilitant que les entitats financeres s'adjudiquen els immobles per la meitat del seu valor, reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a la persona en situació d'insolvència.

No és propi d’un Estat social i democràtic de dret que la persona que de forma involuntària esdevé insolvent, a més de perdre el seu únic habitatge, es quedi amb un deute astronòmic originat com a producte d'un daltabaix financer del qual no és responsable.

 Atès que el Ple Municipal va aprovar per unanimitat el passat 27 d’octubre de 2011 en sessió ordinària una moció en la qual es declarava ciutat contrària als desnonaments.

Atès que el Ple Municipal va aprovar en sessió en sessió ordinària el passat 26 d’abril de 2012 una moció en que s’instava  al govern municipal a prendre les mesures adequades per tal de fer possible la suspensió cautelar de  les liquidacions de les plusvàlues municipals.

Atès que les entitats financeres estan duent a terme compra – vendes amb condonació del deute hipotecari amb aquells que no poden fer front al pagament del crèdit hipotecari.

Atès que aquesta operació d’alliberament del deute hipotecari suposa per aquells que perden el seu habitatge suposa per aquells que perden el seu habitatge familiar unes obligacions fiscals a les quals no poden fer front.

És per tot això que Solidaritat Catalana per la Independència de manera conjunta amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, proposem els següents

 

ACORDS:

 

PRIMER.- Que l'Ajuntament de Cerdanyola es comprometi a aplicar aquesta suspensió en els casos de compra – venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

SEGON.- Que l'Ajuntament de Cerdanyola es comprometi a suspendre el pagament de l’Impost de Béns Immobles en els casos de compra-venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

TERCER.- Remetre aquesta moció per al seu coneixement i adhesió a les entitats municipalistes de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya.