dilluns, 8 d’octubre del 2012

2on APLEC NACIONAL DE SOLIDARITAT


El passat 30 de setembre, va fer dos anys de la creació de la secció local de Solidaritat Catalana per la Independència a Cerdanyola, i volíem celebrar-ho d'una manera especial. Volíem fer-ho amb la companyia de companys d'arreu que ens retrobrem en dates assenyalades, i aquesta ho era. Per aquesta raó, el passat mes de maig vam pensar en organitzar el segon aplec nacional, recollint el testimoni de Gallifa, on es va celebrar el primer l'any passat. Però volíem fer una cosa especial, i una de les nostres especialitats culinàries són els cargols, així és que ja teníem el títol i el plat fort. Cargols per la independència, i amb l'afegitó que ve com anell al dit als temps històrics que estem vivint, tenim pressa. Per tant, ja teníem l'encapçalament:



A partir d'aquí venia la feina forta, un cop confirmada la trobada, busquem data, la primera que ens va venir al cap va ser el 15 de setembre, però com que tot es va precipitar, vam creure més oportú aplaçar-ho al primer cap de setmana d'octubre, i ves per on, sense voler-ho l'aplec va anar cobrant rellevància. Ahir, a la plaça Jaume Grau (una plaça que per cert, no apareix a cap navegador ni guia de carrers per raons inexplicables) ens vam reunir 230 independentistes per gaudir d'una trobada excel·lent. Avans de dinar, la secció local de Solidaritat vam reposar l'estelada de l'estatua de la república que uns brètols van sustreure.

Volem agraïr a tots aquells que ens vau acompanyar la vostra presència, a aquells que vau posar la paradeta, oniricat, el escondite de la araña, dissenys carlús i fades i pirates. A l'ajuntament de Cerdanyola, la nostra ciutat, per les facilitats que se'ns han donat i el seu suport logístic, i molt especialment a la brigada municipal que ens va resoldre un problem elèctric que va permetre que fos un dia rodó, a l'AAVV de Sant Ramon, al bar Grau per cedir-nos material logístic, a en Ramon Capella per donar-nos un cop de mà en l'organització de l'acte, i al Centre Cívic de Montflorit per ajudar-nos en allò que poguem necessitar. A tots, moltres gràcies per ser-hi sempre que us hem necessitat, gràcies per fer ciutat i per ajudar-nos a fer país. No vull deixar passar l'ocasió per agraïr d'una manera molt especial, als representants de diferents partits de la nostra ciutat, a representants de Convergencia i Unió, Esquerra Republicana i les CUP. Gràcies per haver-nos acompanyat.



Volem fer menció especial a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca per fer-nos veure que cal seguir lluitant, ells són una mostra del que vol dir ser al peu del carrer i una mostra de solidaritat, a la Plataforma Cerdanyola 2000 que també ens va acompanyar. Companys, moltes gràcies, sabeu que ens teniu al vostre costat. I com no, als nostres diputats, en Toni Strubell, Uriel Bertran i Alfons López Tena, al secretari d'organització nacional, en Roger Sanmillan, a tots els voluntaris que ens heu ajudat a que l'aplec hagi estat un èxit, sense  vosaltres no ens en haguéssim sortit. Moltes gràcies de tot cor.

 
Per acabar, us deixem una cançó que creiem que ve con anell al dit en els dies que tenim el goig de viure, Un regal de la història dels Brams. Visca Catalunya lliure!!

dilluns, 1 d’octubre del 2012

PLE MUNICIPAL SETEMBRE 2012

Com cada darrer dijous de mes, hem acudit a la cita ineludible al plenari municipal.
 
Ens congratulem que al plenari d’ahir s’aprovés una moció molt de mínimis, de suport al dret a decidir del principat. Ens hagués agradat que anés un pèl més enllà. Des de Solidaritat Catalana per la Independència, , atès el resultat de la votació d'ahir al Parlament, impulsarem una moció pel plenari del mes d’octubre, de suport a la declaració d’independència de Catalunya, que declarari Cerdanyola territori català lliure i sobirà, i moralment lliure de lleialtat a la Corona borbònica. Cosa que també faran totes les seccions locals de del Vallès Occidental. Durant el debat d’ahir d’aquesta moció, vam assistir a una mena de míting de partit, on es va fer al·lusió per part del govern a la por a l’engany... home, creiem poc seriós parlar d’enganys, quan l’equip de govern en fa gala força sovint, quan del decàleg de punts crucials amb els que es presenta a unes eleccions no en compleix ni un... Cal ser curós i coherent amb el discurs de cadascú.
Per altra banda, volem reprovar el comentari del sr Ortiz que la ciutadania es llençava a sobre del govern per acció dels partits polítics. Deixem-nos de giravoltes i parlem clar. La ciutadania s’organitza i es llença sobre el govern precisament per la inacció dels diferents governs, la ciutadania s’organitza i es llença sobre el govern per que ja està farta de la política de cadira i poltrona, s’organitza i lluita per que és l’única manera que aquells que tenen responsabilitat de govern i aquells que tenen responsabilitat de representació ciutadana facin d’una vegada allò pel que cobren un sou, és a dir, la seva feina que és donar resposta i solució a aquelles necessitats de la ciutadania. Per nosaltres, amb l’educació no s’hi juga, és un pilar que sustenta la nostra societat, i entenem que l’educació infantil és un marcador de la societat que volem tenir. Una vegada més, l’argument per part de l’equip de govern a la pujada de preus de les escoles bressol, és les retallades que venen de la Generalitat i del govern del Regne d’Espanya. Doncs bé, siguem clars. A Cerdanyola hi ha 278 places d’escola bressol, amb un pressupost  de 905.500€, cobreix 3.257€ dels 6.000 en que valora l’ajuntament cada plaça d’Escola Bressol. Doncs bé, si d’una vegada per totes suprimeix la reserva pressupostària per càrrecs de confiança i suprimeix els ja existents, i s’aplica la reducció del 15% del sou que ja hem demanat de manera reiterada, el resultat és que l’estalvi seria de 239.432€, el que permetria dotar de més pressupost la partida pressupostària per les escoles bressol, ja que cobriria 4118€ per plaça. Al plenari d’ahir, es va aprovar la tarificació social, ens congratulem que aquesta sigui un pas endavant per apropar els serveis municipals a la ciutadania, tot i que no hem pogut tenir accés al text definitiu, creiem que és positiu. Tot i que no acabem de veure massa clares les estadístiques que va exposar l’equip de govern (50% beneficiats a les EBM), confiem en que no siguin errònies, vam trobar a faltar les dades referents a l’escola de música i a l’escola de les arts de l’ateneu. Pel que fa als serveis, creiem que cal revisar-los, però fer-ho des d’una òptica constructiva, per tal de valorar-ne els costos i el optimitzar-ne el seu funcionament, i redifinir-los si cal; però sempre comptant amb els agents socials implicats, gestors i usuaris. Per millorar els serveis municipals, ara que s’ha començat a fer el camí, no es pot quedar a mitges.
Un cop més, ha quedat palesa la poca voluntat del govern municipal, de dur a terme allò que el ple municipal aprova, o bé demorar-ho fins que caigui pel seu propi pes. Ahir en vam tenir diversos exemples, es segueixen fent contractes fora de conveni, tot i la moció aprovada fa mesos, ahir es va portar al ple la creació de 30 noves places d’aparcament controlat, que ja s’havia aprovat anteriorment. Volem deixar palès, que Solidaritat no compartim aquest model, creiem que hi ha altres models que afavoreixin l’aparcament rotatori, i que no tenen un caràcter purament recaptatori. Esperem i desitgem, que les necessitats d’aparcament d’altres zones de la ciutat, no es plantegi únicament la implantació de places de zona blava, si no amb mesures d’aparcament rotatori gratuït, aquest és el model que nosaltres defensem des del moment en que vam decidir concórrer a les eleccions municipals.
També ens congratulem de l’aprovació de la moció en contra de les intencions del Govern d’Espanya de reformar la llei de salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquesta reforma entenem que atempta contra les llibertats de les persones reflectides en la constitució espanyola, aquella constitució que entenen que és intocable i inviolable. Doncs bé, que comencin a donar exemple.
Malauradament, ha quedat palesa una vegada més, la mala gestió dels recursos municipals amb l’aprovació de la reforma del PGM, el govern municipal ha deixat clar que segueix apostant per un model caduc i que s’ha demostrat que no funciona. Com pot ser, que es prefereixi destrossar una piscina, per construir-ne una altra uns metres més enllà? Com pot ser que es prefereixi enderrocar el pavelló per fer-ne un de nou? Com pot ser que un cop estigui enllestida la zona ajardinada, es plantegi la possibilitat de construir un camp de futbol? Aquest model és el que ha portat a la degradació evident de 3 camps de futbol i una torre modernista entre d’altres a la nostra ciutat. En uns moments en que cal gestionar cada cèntim de la millor manera possible, no és el millor moment, creiem que aquests diners es podrien destinar a serveis socials. Exigim a aquells que ens governen, que no dilapidin ni un cèntim més dels nostres impostos, que siguin un exemple de gestió.
Volem agrair a tots els regidors i personal directiu de l’ajuntament de Cerdanyola la deferència que tenen per rebre’ns i facilitar-nos informació quans els ho demanem. Però tal com diu la dita, l’alegria és breu a casa del pobre. Durant el passat mes d’agost, vam presentar 35 preguntes directes a diferents regidors, sobre diferents temes, habitatge, espai públic, participació... i a hores d’ara encara no tenim resposta. Esperem tenir resposta a aquestes qüestions, ja
que venen a argumentar allò que fa molt temps que venim denunciant, que l’equip de govern va funcionant amb el qui dia passa any empeny. La nostra ciutat està en un estat que creiem que més d’un caldria que fes examen de consciencia. Tenim barris en evident estat de deixadesa, Cerdanyola 2000, la Farigola, Montflorit...Tenim obres que fa mesos que es van començar i s’han aturat sense que es sàpiga el motiu. Tant complicat és iniciar unes obres només si es poden acabar? Tant complicat és delimitar amb un mínim de cara i ulls les zones d’obres per tal de prevenir accidents, i més encara, si aquestes obres es realitzen en un espai de jocs infantils? També hem preguntat als responsables de participació ciutadana per quina raó es convida a un centre cívic a no realitzar determinades activitats, amb l’argument que molesta al veïnat, quan només hi ha hagut 5 queixes, 4 de les quals de la mateixa persona, i en horari diurn, mentre es permeten les mateixes activitats en d’altres espais públics en la mateixa franja horaria a la no permesa? Per quina raó no es duen a terme les mateixes exigencies en relació al tabac i horaris de tancament a tots els equipament municipals? Per quina raó des de l’ajuntament de Cerdanyola, es ve a demanar a concessionaris d’equipaments públics que no compleixin una de les clàusules d’obligat compliment, com és la dinamització de l’equipament? Sincerament no ho entenem. I encara entenem menys, que per part de tots els partits representats a l’ajuntament no es demanin explicacions. De la mateixa manera que no trobem massa coherent que per part d’un partit polític, es posi èmfasi en el compliment o no de les diferents normatives per part d’un equipament municipal i no es faci el mateix amb la resta. Les normatives s’han de complir, però per tothom. Esperem que la pressió sobre aquest equipament acabi, i se’l permeti seguir creixent, ja que és l’exemple de gestió que caldria exportar a tots i cadascun dels centres cívics.
Durant el plenari d’ahir, també es va posar de manifest la manca de transparència d’aquest ajuntament, instàncies que es perden, informes que tot i que afecten a la ciutat, no són a l'arxiu municipal. Sense anar més lluny, l’informe Mediterra, que tal com va posar de manifest la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors parla d’11 abocadors a l’àmbit del Centre Direccional.
Exigim per part de l’alcaldessa, un respecte a tots els ciutadans que assisteixen al ple. És normal que la ciutadania, a la que sent algun dels disbarats que es diuen a cada sessió o les faltes a la veritat per part dels diferents regidors, protesti. Exigim, que respecti el torn de paraula d’aquells que aguanten estoicament hores i hores d’un ple que pel que podem comprovar sovint, sembla més una tragicomèdia que no pas la representació d’una ciutat. No pot amenaçar amb desallotjar la sala quedant a dins només els regidors. El sou, per part de tots i cadascun dels regidors, alcaldessa inclosa, obliga a acceptar les queixes, protestes i comentaris. Esperem que comentaris que es van sentir ahir al ple, referent a les diferents plataformes ciutadanes, i les maneres de dirigir-se als ciutadans per part de l’equip de govern, no es tornin a repetir més. Cal que recordin, que parlant com a membre electe, parlen en nom de la ciutat, no només seu, i si pretenen que ens els creguem, cal que s’ho guanyin.

dimecres, 26 de setembre del 2012

SI vol que el consistori es pronunciï sobre la independència

Solidaritat Catalana per la Independència vol presentar al ple de l’Ajuntament una moció de suport a la independència de Catalunya intentant assolir el màxim suport possible dels grups municipals.
Per a SI “l’únic camí de futur per a Catalunya és la independència” i el món local “ha d’empènyer en tots els àmbits i ser punta de llança d’aquest moviment”. És per això que estan intentant presentar al ple una moció donant suport a la independència.

El coordinador local de SI, Guillem Ortega, considera evident “el menyspreu d’Espanya cap a Catalunya, les seves institucions i representants”. Per a Ortega, “la pertinença a Espanya ens ha portat a una profunda crisi moral, cultural, econòmica, d’institucions i d’identitat” de la qual cal sortir assolint un estat propi al sí de la Unió Europea.

La moció s’està debatent en aquests moments amb els grups municipals per tal d’aconseguir que el pròxim ple, el de dijous vinent, els regidors del consistori facin públic el seu posicionament respecte la independència. De moment, diu Ortega, hi ha un acord de mínims amb algunes formacions però la intenció és poder ampliar el suport a l’escrit i, fins i tot, el contingut del mateix.
"Catalunya, Estat lliure i sobirà"

Guillem Ortega recorda que a Catalunya hi ha 600 mil aturats, 5 mil d’ells a Cerdanyola, i cada dia moltes persones perden els seus habitatges. El coordinador de SI creu que “sense espoli fiscal a Catalunya tindríem 280 mil aturats menys” i amb la independència “ens convertiríem en el quart estat d’Europa amb major renda per càpita”.

Per a Ortega el món local ha de ser peça clau en el procés independentista i, en aquest sentit, lamenta que l’Ajuntament com a institució no fes un manifest per a la Diada. Des del SI asseguren que hi ha motius més que suficients per fer un escrit davant les decisions del govern central que prepara nous canvis que poden atacar greument l’autonomia i, fins i tot, l’existència dels ens locals.

SI, d’altra banda, mostra satisfacció per la condonació del deute a Martí Marco, afectat per la hipoteca, i el valora com a molt positiu per a futurs casos. Des del SI agraeixen a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca el seu paper i també a l’Ajuntament i al regidor Francisco Ortiz el seu suport perquè, segons indiquen, estan al costat dels veïns és com s’avança en les solucions als problemes

dimarts, 18 de setembre del 2012

ONZE DE SETEMBRE HISTÒRIC

Un any més, hem pres part a les ofrenes florals a la nostra ciutat, que va ser un preàmbul fantàstic a la manifestació històrica de la tarda. El nostre secretari d'organització, en Rubén Sierra, va fer lectura del manifest, un resum de la presentació de la Proposició de Llei per la Indepedència que va llegir el President de Solidaritat Catalana per la Independècia, en Toni Strubell el mes d'abril de l'any passat.

Avui, per primera vegada en molt de temps, el tema de la independència nacional ocupa un lloc central en el debat polític a casa nostra. Cap país del món ha deixat d’experimentar una certa sacsejada quan s’ha decidit a ser lliure. És un pas que requereix valentia i decisió a més d’adequar-se al que estableix la Carta de l’Organització de les Nacions Unides. Són molts obstacles que hem anat acumulant començant per la prudència múrria de l’estigmatitzat de la què parlava Jordi Carbonell, o l’immobilisme que ens fa esclaus d’una falsa interpretació del seny, com denunciava Gabriel Alomar. La tossuda realitat és que hi ha una amplíssima percepció social segons la qual aquest país ha de fer un pensament si vol prosperar. Sense un estat propi, no ens en sortirem. Dins de l’Estat espanyol, Catalunya mai no podrà decidir res d’important sobre si mateixa. El cafè per tothom ha estat aplicat amb tota la seva orteguiana lògica per anul·lar catalunya. Les sentències dels Tribunals Constitucional i Suprem ha significat un clar missatge. Per dignitat, els catalans hem de dir prou.

Quan parlem d’independència, no parlem de res anormal, ni molt menys de res pervers. Estem parlant de la culminació d’un procés tan natural com democràtic. Un procés que arrenca de molts anys enrere. A partir del mateix moment en què va néixer el catalanisme polític, a mitjan segle XIX, la premsa catalana es va fer ressó de la declaració dels nous estats que anaven naixent arreu. Irlanda, Grècia, Hongria, el Marroc, Cuba. La gran diferència entre aquells països i Catalunya avui, és que els primers són avui estats lliures i Catalunya continua com a regió autònoma sense reconeixement internacional ni tan sols un estatus d’igualtat per la seva llengua i cultura. Com ja va denunciar el poeta Joan Maragall, Espanya no ha estat a l’alçada d’escoltar-nos. Ni abans, ni ara. No té cap interès en atendre les nostres demandes, fins al punt que ja sigui inútil demandar. Espanya no ens ha donat un marc econòmic i industrial en què la nostra competitivitat fos garantida i els nostres recursos respectats. Catalunya podria ser un dels països més rics del món, però la realitat és tota una altra. Tenim centenars de milers de persones més enllà del llindar de la pobresa, desenes de milers de persones que han perdut el seu habitatge per impagament d’hipoteca i 615 mil aturats. El nostre govern no podrà tirar endavant i prosperar en les actuals circumstàncies derivades de l’actual marc estatal, un marc que se’ns ha revelat inflexible.

D’un temps ençà, estem patint un autèntic genocidi cultural. Estem patint una campanya calculada d’abolició del català. El govern de Catalunya és incapaç de frenar la nova envestida contra la llengua, fet que no és nou. Els polítics catalans mai han plantat cara i sempre s’han deixat seduir per engrunes i cants de sirena vinguts del Regne d’Espanya.

La única sortida possible avui és la independència. O si no, patirem la nostra definitiva davallada com a nació. Com a tants pobles del món, als catalans també ens ha arribat el nostre moment. Un moment en què hem de ser fidels a nosaltres mateixos i en què hem de fer palesa la voluntat i la necessitat de ser lliures i crear aquell únic ens sobirà que garanteixi les llibertats de les persones. L’estat propi.

Visca Catalunya lliure!
 

En cabat, vam fer un dinar de germanor a la nostra seu local, per tal de fer temps per anar cap a Barcelona a la manifestació que seria històrica. Catalunya proper estat d'Europa.

dilluns, 17 de setembre del 2012

PRESENTACIO CERDANYOLA PER LA INDEPENDENCIA

El passat dia 9 de setembre a les 20hes va celebrar la presentació de la Plataforma “Cerdanyola per laIndependència integrada a l'ANC” a ca n'Ortadó (Plaça San Ramon)Tots els discursos i presentacions del diferents ponents els podemdefinir com: potents, concrets, molt aclaridors i encoratjadors, peraixò els transmetem la més sincera felicitació. Una presentacióexcel·lent.

El dia següent, 10 de setembre a les21h, la mateixa Plataforma va organitzar un sopar a la mateixa plaçaon s'hi van aplegar més d'un centenar de persones, entre elles alguns representants de partits polítics locals.
S'Inicià la trobada amb enriquidors i potents parlaments a qui volem traslladar també la nostra sincera felicitació. Tot seguit, en Carles Santacruz(Coordinador comarcal de SI) i Jordi López de Solidaritat Catalana per la Independència, s'enfilaren a dalt del monument a la República situada en la mateixa plaça, i penjaren l'estelada alseu costat tot i fent esclatar grans aplaudiments i visques a Catalunya Lliure. Va ser, potser, el moment culminant que, fins i tot, a molts dels presents, ens va a arribar a emocionar.  Finalment va acabar amb un bon sopar!!

dimecres, 8 d’agost del 2012

SI PRESENTARÀ UNA PROPOSTA JURÍDICA PER DESTINAR PISOS DE L'EDIFICI DE FUNCIONARIS A DESNONATS

El portaveu de la formació, Guillem Ortega, afirma que després de vacances presentaran aquesta proposta a l'Ajuntament que en aquests moments treballen els serveis jurídics del partit. Des de la formació insisteixen en trobar alternatives per acullir les famílies que es troben en situació d'emergència social i entenen que aquests pisos poden esdevenir una bona opció. Segons Guillem Ortega és obligació del govern local fer una bona gestió dels recursos i el patrimoni municipal.

Solidaritat Catalana es congratula pel conveni al que s'ha arribat amb l'Incasòl per cedir tres pisos del carrer de La Clota per situacions d'urgència però també recorda que es tracta d'habitatges de només 40 metres quadrats i que algunes de les famílies que seran desnonades en els pròxims mesos, pel seu volum de membres, no podran instal·lar-s'hi. La formació demana a l'equip de govern “que es posi les piles” per ampliar el conveni aconseguint més pisos. També anuncien que al ple de setembre presentaran una moció reclamant que es doti de més recursos el Banc d'Aliments de la ciutat amb una campanya que hauria de comptar amb la col·laboració dels mercats municipals i supermercats.

Guillem Ortega creu que Serveis Socials i el consistori en general haurien d'esforçar-se més per donar una bona sortida a aquestes famílies afectades per la crisi. I, en aquest sentit, critiquen als representants de l'equip de govern, i a l'alcaldessa en concret, per no estar acompanyant als veïns en els desnonaments previstos en els darrers dies com el d'Ana Maria Sánchez al barri de Montflorit el passat 25 de juliol, que finalment no es va executar. Ortega recorda que es va aprovar una moció al ple en la que es declarava Cerdanyola ciutat lliure de desnonaments i en la que es comprometien a ajudar i acompanyar a aquestes famílies.

Solidaritat Catalana per la Independència considera que el govern “aprova mocions amb alegria” i després no compleix amb l'acordat. Seria el cas també, segons la formació, dels veïns del barri Cerdanyola 2000. Fa sis mesos, diu Guillem Ortega, es va aprovar una moció per obrir un procés de participació amb els veïns per treballar l'arranjament de la zona; un procés que encara no s'ha posat en marxa. Guillem Ortega acusa al govern de mentir reiteradament i demana als grups de l'oposició que facin la seva feina i exigeixin el compliment dels compromisos.

Solidaritat Catalana per la Independència també reclama, d'altra banda, l'arranjament d'unes rajoles al passeig de Donya Amèlia de Montflorit i contra el retall del serveis d'autobusos al mateix barri. SI reclama l'elaboració d'un estudi de viabilitat seriós d'aquest servei amb la participació del veïnat.

dimarts, 7 d’agost del 2012

ETERNITZACIÓ PLENÀRIA

Només fa dos mesos que assisteixo als plens municipals de l'Ajuntament de Cerdanyola, juntament amb el portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, i puc ben confirmar les paraules del diputat Alfons López Tena al faristol del Parlament, però reubicades en l'àmbit local: "això és un Ple de fireta".

No pot ser que es convoquin plens amb vint-i-nou punts a l'ordre del dia i, que a més a més, se n'afegeixin d'extres al començar l'acta, sense que tinguin un caràcter d'urgència. I es que clar, això no comportaria un problema si no fós per l'abús dialègtic del que es serveixen els regidors i regidores dels diferents partits amb representació municipal, fent que simples raonaments, exposicions o presentació de mocions acabin amb una picabaralla demagògica que només es conclou amb una innecessària pèrdua de temps. Per a què serveixen les juntes de portaveus, si no és per a debatre tots els punts a sotmetre posteriorment a votació?

Per altra banda, trobo del tot immoral que el "plenillo" es realitzi havent acabat tot l'ordre del dia. Els ciutadans no poden estar obligats a esperar una infinitat d'hores per a exposar les seves preocupacions al govern, i menys quan en molts casos, se'ls tracta amb un "passotisme" vergonyant. Sense anar més lluny, el torn de precs i preguntes dels ciutadans al passat Ple del mes de Juliol va començar al voltant de la una de la matinada. Indignant.

Llavors, com a ciutadà, t'has d'escoltar queixes de regidors sobre l'allargament escandalós de Ple, quan la responsabilitat d'aquest fet recau exclusivament sobre les seves espatlles. Senyors i senyores, cal que recordem que vostès cobren de la ciutadania i treballen per a la ciutadania? Cal també recordar que alguns ciutadans van esperar religiosament des de l'inici del Ple el seu torn de paraula i que ells no són remunerats per a fer-ho

Tots entenem que aquestes durades no es poden permetre. Facin quelcom per a solucionar-ho i llavors serà millor per a tothom.

- Rubén Sierra Luís