VALORACIO PLE MUNICIPAL DEL MES DE GENER

Ara fa poc més d’un any, Cerdanyola es va declarar Ciutat Oposada als Desnonaments, aprovant per unanimitat una moció que entre d’altres coses deia que l’Ajuntament de Cerdanyola no atendrà les sentències o requeriments d’altres institucions que puguin comportar el desnonament de famílies cerdanyolenques. Malauradament, aquesta declaració ha quedat amb una simple declaració d’intencions. En aquests 15 mesos, hem tingut 4 desnonaments, que gràcies a la bona feina de la PAH no s’han dut a terme. En aquests desnonaments, només en 1 hi havia presència de regidors de l’equip de govern, però en cap hi era l’alcaldessa. Un cop més, la coherència en allò que voten al ple amb allò que fan, no acaba d’anar a l’hora. El darrer exemple, el vam tenir la setmana passada, on només hi havia presència de Compromís, la CUP, Esquerra Republicana i Solidaritat. No hi havia representació de cap altre partit. Els demanem que es deixin de tacticisme polític i d’una vegada per totes es posicionin del costat dels ciutadans. Compleixin amb allò que vostès van aprovar per unanimitat. Des d’aquí, volem donar a en Xavi Padilla tot el nostre suport i recolzament, de la mateixa manera que a tots els afectats per uns filibusters de la dignitat humana sense cap mena d’escrúpul. En aquest sentit, llencem un guant als grups municipals amb representació al parlament. Uns mesos avans de votar aquesta moció, solidaritat portava al parlament la proposició de llei de la dació en pagament, En aquella votació ens vam quedar sols, diputats de diversos partits van abandonar el Parlament en el moment de la votació. Els convidem a que siguin coherents amb el que van votar al ple mig any després i demanin als seus diputats que tornin a presentar aquesta proposició de llei i aquesta vegada la votin a favor.

Al ple d’ahir, es va aprovar una moció de rebuig contra la llei 10/2012 de taxes judicials. Un exemple molt simple de l’aberració d’aquesta llei sense anar més lluny és qualsevol cas de desnonament. Amb el permís d’en Xavi utilitzarem el seu cas com a exemple. Per tal de poder aportar algun document que aturi el seu desnonament de manera definitiva, ja que l’entitat financera nega ara allò a que es va comprometre, ha de pagar un dipòsit. Quan una família és en un procés de desnonament, ho està perquè està en una situació econòmica greu. Com pot pagar una quantitat important per poder-se defensar? Com pot fer front al poder d’una entitat financera que no oblidem, ens costa a tots milers de milions salvar-li el coll. El programa electoral de Solidaritat incloïa l’eliminació de les taxes judicials imposades els dos darrers anys.

Des de Solidaritat volem congratulant-nos i felicitant als regidors que van votar a favor de la moció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir del  poble de Catalunya, ja que és important que els ajuntaments siguin punta de llança d’aquest temps històric que estem vivint. Ahir,  el portaveu de Convergència va dir que per primera vegada uns regidors podien votar a favor del dret a decidir, i que Catalunya no es pot permetre seguir a Espanya ja que això no ens permet tirar endavant. Ara farà dos anys, en Toni Strubell va presentar al Parlament la Proposició de Llei de Declaració d’Independència de Catalunya. En només dos anys, allò que des de Solidaritat ja dèiem i que d’altres partits ens deien que som uns exagerats, que som monotemàtics, que no n’hi ha per tant.., doncs ves per on, ara ho diuen 87 diputats dels Parlament, hem passat de 3 a 87, per tant és positiu. En un sentit diferent, el PSC va presentar una moció sobre el dret a decidir del poble de Catalunya, que tot  i intentar que les dues mocions es votessin conjuntes... no tenia res a veure. Tenim seriosos dubtes que el PSC sàpiga que vol dir dret a decidir.

No és massa coherent que la moció sigui en favor del dret a decidir, i a la moció es digui que aquest dret a decidir es podrà executar sempre i quan hi hagi acord amb el govern espanyol. És tant com dir, que un és lliure de marxar de casa els pares, sempre i quan ells hi estiguin d’acord. L’argument del PSC que el model ha de ser Escòcia i el Quebec ja que les convocatòries de referèndum han sigut acordades amb els respectius governs centrals... home, això no els agradarà sentir-ho, però la democràcia espanyola no és ni de lluny com la britànica o la canadenca. Quan es defensen el referèndum del poble Saharaui, també s’ha de poder fer amb el permís del Marroc? Com dèiem, la coherència a vegades és força volàtil, i va segons convingui.

Ahir al ple, la ciutadania ens vam assabentar de coses com a mínim preocupants, com ara la contractació d’una empresa per a l’organització del Roser de Maig. Segons la resposta de l’equip de govern, és un contracte global d’infraestructures i mitjans, amb un cost de 87.000€, que passa de ser una sèrie de contractes menors a un contracte únic i d’una manera més transparent. I aquí és on se’ns plantegen els dubtes. 87.000€ en infraestructures? Per una festa major de 4 dies? El pressupost pel Roser de Maig és de 105.000€ (segons els pressupostos municipals), com pot ser que amb 20.000€ per Sant Martí tinguem una festa de la mateixa durada amb un pressupost de 21.000€, que suposa una cinquena part incloses les infraestrucutres? Serà un concurs obert o serà fet a mida per a alguna determinada empresa? Es donarà prioritat a empreses de Cerdanyola? Des de Solidaritat creiem que no cal pagar aquesta quantitat de diners en infraestructures, i menys en un context econòmic com el que tenim. Estem convençuts que optimitzant els recursos, la despesa en aquest capítol seria molt menor, el que permetria destinar aquests diners a altres partides.

Quan es va aprovar la Tarifació Social, des de Solidaritat ja vam mostrar els nostres dubtes de la seva efectivitat, com així ha sigut. Es va fer a correcuita, es va implantar de manera un pèl agosarada i amb retard. Tot i que valorem positivament la proposta, creiem que hagués sigut més profitós alentir els tempos i implantar-la el curs 2013-14. Creiem que no s’ha tingut en compte el tret diferencial de cada servei, el que pot ser bo per l’escola de música, segurament no ho serà per les escoles Bressol o per l’Escola de les Arts de l’Ateneu. Estem convençuts que si s’hagués fet d’aquesta manera no hi hauria hagut tantes baixes ni a l’Escola de Música ni a l’Ateneu. El resultat ens dóna la raó, només 40 sol·licituds s’han pogut beneficiar de la Tarifació Social. Volem aprofitar per demanar a la regidora de cultura que inicii un procés obert de debat públic i participatiu per tal de redefinir l’ateneu, obrir-lo a nous usuaris que a hores d’ara no els sigui atractiu, i buscar una fórmula que ajudi a fer-lo sostenible i un actiu encara més important del que ja és per a la nostra ciutat.

Un altre dels nostres cavalls de batalla és Cerdanyola 2000. Ahir va sortir al debat a ran de l’absorció de l’empresa que presta el servei de construcció de claveguerons. Creiem que és escandalós que l’equip de govern digui que amb els recursos disponibles (33000€) només s’arriba fins a l’estiu i gairebé només per urgències. Un dels greus problemes de Cerdanyola 2000 és precisament la manca de manteniment dels engornals, cosa que l’empresa contractada no fa. La nostra ciutat mai ha tingut un servei de manteniment i neteja d’engornals (segons el regidor delegat), home, la brigada no pot tenir entre les seves funcions la neteja i manteniment d’engornals? Un cop més insistim. Cal optimitzar els recursos disponibles.

Darrerament, hi ha hagut denúncies de malvaratament de recursos per part de l’equip de govern amb relació al cens d’activitats. Algú assumirà responsabilitats o reconeixerà que s’ha equivocat després de la prova que es va mostrar ahir al ple? Molt ens temem que no. D’un temps ençà sempre que hem preguntat pel cens de pisos buits, se’ns ha respost que s’estava a l’espera de que hi hagués recursos per dur a terme un Pla d’ocupació per fer-lo, i ahir ens sorprenen quan aquest pla s’ha utilitat per fer un cens d’activitat. Davant d’això, se’ns plantegen diverses qüestions:

• Si el mes de novembre no hi havia recursos econòmics per aquest pla d’ocupació, d’on han sortit si s’ha fet amb recursos propis?
• Quan es va convocar aquest pla d’ocupació i a on es va publicar?
• Quins eren els requisits per participar-hi?
• Quantes sol·licituds s’han rebut?
• Quins han sigut els criteris per dur a terme la selecció?
• Quin cost ha tingut?

Un cop més ha quedat palès que la transparència d’aquest ajuntament, no és precisament el seu fort.

Al mateix plenari, un portaveu de les AMPA de les Escoles Bressol, demana als grups amb representació al Parlament, que lluitessin per poder tornar a l’aportació de 1800€ per plaça d’Escola Bressol o el més elevada possible, amb la resposta per part d’un regidor que proposés d’on treure aquests recursos. Doncs bé, nosaltres els fem una proposta. Proposin la supressió dels 20.000€ per desplaçament dels diputats, cosa que ja es van negar fa dos anys, i de punt de partida ja comptarien amb 2,700.000€.

Per acabar, fa 2 setmanes vam fer públic l’impuls d’una moció per bonificar l’IBI a aquelles famílies amb menys recursos. Aquest ple, cap partit ha volgut tirar-ho endavant, esperem que al ple del mes de febrer, algú es decideixi a tirar aquesta moció enlloc de vendre fum.