El creixement econòmic
espanyol dels últims anys ha anat estretament lligat a la construcció
d'habitatges i a fomentar la propietat privada com a principal règim de
tinença. Per assolir aquest objectiu, les entitats bancàries, estimulades per
l'absència de controls públics, han incentivat la concessió gairebé
indiscriminada de crèdits hipotecaris. L'absència de polítiques que garantissin
un lloguer accessible i estable, i el mateix impuls del règim de propietat
privada per part de les administracions públiques, va induir al sobre
endeutament d'una part important de la població com a única forma d'accedir a
un habitatge digne.
El resultat d'aquesta
situació ha estat que cada vegada més persones han travessat i travessen
enormes dificultats degut a l’alt nivell d'endeutament. A l’altre costat els
veritables beneficiats d’aquesta situació han estat els constructors, bancs,
caixes d'estalvis, financeres i multitud de empreses de crèdit i reunificació,
que han aconseguit beneficis desorbitats en els seus comptes a costa dels
consumidors que han carregat amb la pitjor part del pes del boom immobiliari i
de l’ "alegria" respecte al crèdit en general.
Des de la banca i els
successius Governs, s'argumentava que amb això les famílies estaven invertint
en un actiu que aniria augmentant el seu valor, any darrera any, i que a més a
més ho farien amb grans avantatges fiscals. Al mateix temps les entitats
financeres oferien crèdits de tot tipus com a mitjà per a un estatus de
benestar que ens posava al nivell de les grans economies del món. Però les
circumstàncies a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat, i molt,
per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van
hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els
preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla
immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya quasi un
18% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari
està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió
social.
Així, la persona que es va
hipotecar per la compra d’un habitatge, davant la impossibilitat de fer front
als pagaments mensuals (majoritàriament per la pèrdua del lloc de treball), es
queda sense sostre, amb un deute important amb l’entitat i amb una taca a
l’expedient o “historial de crèdit”, que impossibilita assolir noves fonts de
finançament. Així doncs, l’executat està condemnat a l’exclusió social i a
l’exclusió financera.
Del primer trimestre de 2007
al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha
augmentat un 485%. És a dir, en tan sols tres anys, i després de l'esclat de la
crisi financera,el número d'execucions hipotecàries s'ha multiplicat gairebé
per cinc a Catalunya.
Lluny d'atenuar el col∙lapse
de les famílies hipotecades, la legislació espanyola suposa un autèntic
maltractament jurídic per les persones en situació d'insolvència. La situació
jurídica actual és la següent:
D'una banda, la Llei de
Concurs de Creditors 22/2003, de 9 de juliol, elaborada en un moment de
creixement econòmic, tot i que formalment està destinada tant a persones
jurídiques com físiques, a la pràctica permet que una empresa pugui liquidar
els seus deutes i començar de zero però no contempla la mateixa possibilitat
per a les famílies insolvents.
D'altra banda, la Llei
d'Enjudiciament Civil (LEC) 1 / 2000, de 7 de gener, tampoc facilita l'exercici
del dret a la tutela judicial efectiva dels afectats en processos d'execució
hipotecària. El seu article 695 limita les al∙legacions del executat als
supòsits en què aquest ja hagi liquidat el seu deute o en què el banc hagi
incorregut en un error de càlcul. D'aquesta manera, s'impedeix que el jutge
pugui examinar les circumstàncies que han conduït a la insolvència familiar o
avaluar el grau d'informació efectiva que tenien els afectats al moment de
contraure la hipoteca.
Però l’aspecte més
controvertit de la mateixa LEC és el que fa referència a la subhasta de
l'immoble que consta com a garantia del préstec hipotecari. L'article 671
estableix que, en cas de quedar la subhasta deserta sense postors, el creditor
(en aquest cas, l'entitat financera) podrà adjudicar-se el bé pel 50% del seu
valor de taxació, a partir de la nova taxació imposada per l'entitat financera.
Això està possibilitant que les entitats financeres s'adjudiquen els immobles per la meitat del
seu valor, reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes
judicials, a la persona en situació d'insolvència.
No és propi d’un Estat
social i democràtic de dret que la persona que de forma involuntària esdevé
insolvent, a més de perdre el seu únic habitatge, es quedi amb un deute
astronòmic originat com a producte d'un daltabaix financer del qual no és
responsable.
Atès que el Ple Municipal va
aprovar en sessió en sessió ordinària el passat 26 d’abril de 2012 una moció en
que s’instava al govern municipal a
prendre les mesures adequades per tal de fer possible la suspensió cautelar
de les liquidacions de les plusvàlues
municipals.
Atès que les entitats
financeres estan duent a terme compra – vendes amb condonació del deute
hipotecari amb aquells que no poden fer front al pagament del crèdit
hipotecari.
Atès que aquesta operació
d’alliberament del deute hipotecari suposa per aquells que perden el seu
habitatge suposa per aquells que perden el seu habitatge familiar unes
obligacions fiscals a les quals no poden fer front.
És per tot això que Solidaritat Catalana per la Independència de
manera conjunta amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, proposem els següents
ACORDS:
PRIMER.- Que l'Ajuntament de
Cerdanyola es comprometi a aplicar aquesta suspensió en els casos de compra –
venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de
primera residència.
SEGON.- Que l'Ajuntament de
Cerdanyola es comprometi a suspendre el pagament de l’Impost de Béns Immobles
en els casos de compra-venda per pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del
deute hipotecari de primera residència.
TERCER.- Remetre aquesta
moció per al seu coneixement i adhesió a les entitats municipalistes de
Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada